Tres estels

Heus aquí tres eixerits Estels,
autèntics protagonistes d'aquest comte adormit,
de somnis d'infants teixits amb fil d'or,
el que enfila la bona fada, en agulla de plata.

Amb dringant so de campaneta daurada
crida, al seu costat, a tots els nens del món,
per dibuixar-los, amb la seva vareta màgica,
dolços somriures de mel i enyorança

Esperits d'infants, banyats de lluna plena,
corretejant feliços en mig del cel estelat
sota milers de mirades melangioses
que, des de la terra, us contemplen deleroses.

El dia en que, fugaços, us vareu enlairar,
tot cobert d'espurnes de gelada pluja va quedar,
escletxes d'esfereïdors llamps, sons d'ensordidors trons
malferint els nostres orfes cors.

Una trista boira embolcallà la bona fada,
la campaneta daurada restava silenciosa,
la vareta màgica jeia immòbil en mig del no rés,
el silenci quedà trencat, tan sols, pel seu plor.

Des del més enllà, els tres estels la miren cofois,
li somriuen i vetllen cada nit el seu son,
acaronant el seu rostre i besant el seu front
fins a fer-lo brillar com el sol.

Juganers, s'engronsen amb els seus cabells
fent-li delicades pessigolles dins el cor,
just en aquell petit racó on sempre hi faran estada,
agraint-li a perpetuïtat la seva gran generositat.

Mentre li tornen, a cada instant,
entre harmoniosos sons de campaneta daurada
i mil i una filigranes de vareta màgica,
tot l'amor que els hi va donar.

Les flors que del seu jardí han esclatat
convertides en preuat tresor,
cobrint-la d'exultants colors
i ungint-la amb delicats perfums.