Tren i pòlen

Un relat de: Florenci Salesas i Pla

Les tremoloses rodes del tren
s'enduen el núvol de pòlen
que volteja esvalotat per l'aire,
rebufant espirals pels costats
...
Tot el convoi es disfressa de groc
i ningú sembla adonar-se'n.

Comentaris

  • Tenint en compte...[Ofensiu]
    angie | 19-03-2007

    que abans la Renfe tenia els trens grocs amb una ratlla blava, jeje, el teu poema encara el trobo més bo... Els viatgers tot i que miren sempre per la finestra, són ignorants del que succeeix a la superfície de metall : el sol s'emmiralla i augmenta la seva potència, augmentant el seu masclisme... (apa, quina disertació eh?).

    Una coseta, polen no duu accent i va amb "l" geminada...


    Gràcies pels teus comentaris...

    angie

  • Magistral![Ofensiu]
    Buk | 19-03-2007 | Valoració: 10

    Hola Florenci,
    volia felicitar-te pel teu poema. Com ja sabràs, sóc un fanàtic de la poesia breu (aprofito per donar-te les gràcies pels teus comentaris) i el teu poema m'ha semblat magnífic. Em recorda els poemes xinesos de la dinastia Tang. Senzill, però ple de bellesa i significat.
    Enhorabona!

  • Donç jo que visc a Sitges...[Ofensiu]

    ... imaginat com comparteixo el teu afartament de l'inefable RENFE!
    Me'n alegro moltíssim que t'hagi agradat aquestes modestes quatre ratlles.
    Gràcies!

  • M'ha encantat...[Ofensiu]
    MarBlava | 15-03-2007 | Valoració: 10

    el teu petit poema, és molt breu i visual.
    Els trens sempre m'han produit una sensació de nostàlgia, tot i que ara en sóc usuària diària i n'estic una mica tipa...
    Original presentació i biografia.
    Jo sóc de Barcelona i visc a Vilanova, el canvi ha sigut molt gratificant.
    Et seguiré llegint.
    Una forta abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: