"Tranquil, ja t'arribarà…"

Un relat de: markitus

Quantes vegades hauré sentit allò de; "tranquil, ja t'arribarà...". Hom fa servir aquesta expressió per tranquil·litzar a un individu que desitja alguna cosa, normalment acostumen a ser de caràcter sentimental, tot i que pot anar lligat a alguna cosa material. No estem parlant d'anar a una estació de RENFE i esperar que arribi el tren, ja sabem tots que no sempre arriba.
Per exemple, quan tenia deu anys desitjava ser gran, quan sortia de l'escola i veia gent passejant pel carrer pensava que volia ser com ells, ser adult per no anar a l'escola. Els pares em deien:- Tranquil, ja t'arribarà...!- a més afegien- i quan siguis gran voldràs tornar a ser petit. Quina saviesa la dels pares, tenien raó, a més d'arribar-me el moment de ser adult, s'ha acomplert l'altra profecia, la de voler tornar a ser un nen. Síndrome de Peter Pan? Potser sí, i què?.
Després quan tenia quinze anys desitjava dues coses, que arribessin els divuit anys,pel que suposa ser major d'edat, i tenir la meva primera experiència sexual amb una noia, perquè el primer petó ja havia arribat. Mai en tenim prou, sempre volem més!!. I la resposta que rebia de part de la saviesa adulta era:- tranquil, ja t'arribarà...!, ets jove, tens molt temps per endavant. Que tenia temps per endavant ja ho sabia, pel que fa al sexe clar, però el meu instint no i cada dia havia de tranquil·litzar els meus desitjos lascius tocant la "zambomba". Pel que fa als divuit, òbviament havia d'esperar. I tenia raó una vegada més la saviesa popular, les dues coses van arribar, els divuit quan tocava, però la primera experiència sexual si que no sabia quan passaria, però va passar.
Als divuit ja era un home!! Oh quin "machote"!.
Amb vint-i-cinc volia tenir parella estable, allò de novia i aquestes coses, tot i que a la vegada no parava quiet, sempre viatjant, ho volia tot, sempre molt ambiciós, sort que una vegada més l'experiència dels més grans deixava anar novament la frase "tranquil, ja t'arribarà...!". La veritat és que començava a fer-se pesada aquesta frase, fins i tot vaig demanar una nova versió de la frase, ho van intentar, però res, sempre acabava sortint la mateixa frase. Finalment vaig passar uns anys sense expressar els meus desitjos públicament, per evitar la temuda frase. Passant els trenta anys, el somni de tenir parella es va ampliar al desig de ser pare algun dia, de fet volia saltar-me el fet de tenir parella i anar directament a ser pare, però impossible, no em quedo embarassat. Semblava desesperat, però no, només són desitjos, però aquest cop si els vaig fer públics, vaig rebre molta comprensió per part de tothom, fins i tot de les novies esporàdiques. I tots coincidien en dir-me: -tranquil, ja t'arribarà...!. I així van passant els anys i hi ha coses que arriben i d'altres que no, hi ha coses que no canvien, com RENFE. Últimament s'ha organitzat un concurs entre els usuaris per endevinar si el tren arriba a l'hora, arriba tard, o no arriba. Es fan apostes, és emocionant, però no hi ha premi. En fi que em desvio del tema.
Com deia coses que arriben i coses que no, per exemple, també hi ha coses que no vols que arribin però són inevitables, com la vellesa. Jo no volia que arribés, però ha arribat, aquí no calia que em diguessin la frase maleïda, per sort ningú ho va fer, dic sort per la seva pròpia salut. I n'hi ha una altra que tampoc cal que t'avisin de la seva arribada, la mort. És curiós oi? Se sap que és una de les coses que arriben segur més tard o més d'hora, no és com la RENFE que hi ha la possibilitat que no arribi, a tots ens toca. Arriba un moment que aquesta frase maleïda la deixen de dir, en aquell moment passes a ser tu un dels savis que la fa servir. En el fons vull seguir sentint aquesta frase perquè voldrà dir que encara tinc molta vida per endavant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de markitus

markitus

34 Relats

19 Comentaris

27701 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La veritat és que mai havia pensat en publicar les meves reflexions, ho vaig començar a fer en un blog. M'agrada escriure, tot i que sé que amb limitacions, però m'ajuda a millorar.