Traieu-me d'aquesta caixa de sabates

Un relat de: Encarna Romero

Traieu-me d'aquesta caixa de sabates

Jo no em podia moure
en aquell quadrat tan petit.
Com més s'eixamplava la meva ment
més s'encongia el cubicle.
Com més coneixia
menys cabia.
Les costures es van trencar,
els botons saltar.
Ja no hi ha rectangles,
ni cercles
i tampoc triangles,
on pugui cabre.
La meva ànima s'eixampla
i flota ...
No hi ha estridents portes
capaces d'atrapar,
ni estretes finestres amb oxidats forrellats,
que li tanquin la visió.
La Infinita Eternitat es cola
pels estrets forats
de la caixa de sabates.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer