Tot va començar en un bar d'Alcúdia... (2 de 2).

Un relat de: Unicorn Gris

Font d'informació: text antic d'Endsi.

Després mumare va veure que el pare estava a un descampat al costat del riu i el senyor que li avia deixat els doblers li va dir conque no mas tornat els dobles no tenc mes remei que matar-te

I mumare no so podia creure que veuria morir al seu marit i la mare plorant va sentir al senyor que deia:

Mas fallat i mo mosauras de pagar amb la teva vida ,però clar aquella era la excusa per defensen de una persona de la que sempre avia sentit a dir que defensava la seva llengua.

Desprès de estar uns minuts callats mon pare va suplicar que no matasen però el senyor de les tropes franquistes li va dir que el tenia que matar per no tenir els mateixos ideals que el Franco i dit i fet el senyor va agafar la pistola i va pegar-li dos trets al cap les darreres paraules del meu pare varen ser: VISCA TERRA LLIURE.

Desprès de explicar-li la historia de com avien matat al seu pare ,en Joan estava al·lucinant de lo cabrons que eran els franquistes.

Desprès en Joan va demanar-li al padrí que si el podia acompanyar allà on afusellaren al seu pare i el padrí li va dir que si.

Varen pujar al cotxe i van anar fins al descampat on i avia un parc i en Joan sa va quedar allà mirant i pensant com podia escriure la cançó.

Desprès de una bona estona en Joan va dir que avia de marxar cap al local de assaig per que ja tenia una petita idea de com seria la cançó que parlaria de la gent afusellada per les tropes franquistes.

Anys enrera el van matar
per un deute que avia de pagar
ell no tenia diners
però els fatxes no li importaven res
la excusa eran els diners
si nos el fet de parlar diferent que ells
molta gent va morir
per pensar diferent de ells
una llengua que no estimaven ,
i esclar si no pensaves igual que ells et mataven
van morir per la llengua que estimaven
i nosaltres la defensarem
ara no ens poden matar
lis plantem cara i no ens guanyaran
quan les urnes parlen
les armes callen
avanç no era així domes volien matar
a gent que no pensava igual
lluitaren per una llengua, moriren per una llengua
la llengua catalana que tant sa estimaven.

Els fatxes apuntaven i els mataven
Ara nosaltres lluitem i algun dia els guanyarem
Ells no ens faran parlar el Castella
Mai ens guanyaran

Desprès de escriure i anar recollint idees de tots els components del grup lis va sortir la cançó que quant el Joan la anava escrivint al full ,es va emocionar perquè pensava en tot lo que li avia contat el seu avi.

Per fi va arribar el gran dia ,el dia del del concert de Sant Pere els components del grup avien quedat per veures a la platge per fer les proves de so i per anar a sopar avanç del concert.

Quan estaven a dalt del escenari acabant de fer les proves de so ,van veure que sa atracava una furgoneta i de dins de ella i sortien els components del grup que tocarien desprès de ell, es a dir el grup que actuava de cap de cartell Ells eren els lax n busto.

El pemi Fortuny va sortit de dins la furgoneta i es va quedar mirant com cantaven els components de amb espanya anam de cul, quan el grup va acabar de cantar la cançó ,van deballar del escenari i van anar a saludar als lax n busto, el pemi Fortuny al·lucinant per la marxa que portava el tema que estaven fent ,els va felicitar perquè era un tema molt bo.

Desprès les proves de so les avien de fer els lax n busto i el grup d'en Carles i en Joan van anar al bar del costat a fer una pomada mentres estaven a la terrassa mirant les proves de so dels lax.

Al finalitzar les proven en Miquel va cridar al jimy el bateria de la perquè anasen amb ells a fer un veure.

En Carles anava parlant amb el pemi i sa li va acudir la idea de que pujas al escenari a fer una tema amb ells seria una bona carta de presentació per el grup, el pemy no va posar cap condició ,Bueno domes una ,que el Carles pujas a cantar amb ells també un tema , clar no va posari cap pega.

Des de aquell dia començava una gran amistat entre els components dels lax i amb espanya anam de cul.

Un parell d'hores avanç del concert en Carles estava passejant per la platge per desconnectar una estona i de lluny va veure una noia asseguda al costat del aigua i en Carles caminant lentament va veure que la noia portava una samarreta ajustadeta que deia independència

En carles la va saludar i li va demanar de on era ,ella molt timidament va contestar que de lleida.

Van estar parlant molta estona ,però en Carles avia de marxar cap el concert i va convidar a sa aclota aquella que anas al concert i que desprès del concert podrien quedar per pendre alguna cosa.
La noia molt contenta va acceptar i van quedar per desprès del concert al darrera del escenari.

El cor del Carles no tenia lloc per dues noies ,estava molt enamorat de la noia que acabava de conèixer i que era de Lleida.

I per fi va arribar l'hora del concert però avanç de pujar al escenari en Carles i en pau es van aïllar un moment del xivarri ,en Carles li va dir a nen pau que aquella tarda avia conegut a una noia de Lleida i que al cap de dos setmanes marxaria a viure amb aquella noia a Lleida .

En Pau va quedar al·lucinant perquè el grup anava molt be i estaven preparant per gravar el seu primer disc al cap de sos mesos.

En Pau va dir que no diria res als del grup però que no o amagas molta estona perquè els del grup igual que el pau estaven molt il·lusionats amb el grup.

I per fi els components del grup van sortir al escenari ,al començament la gent no estava gaire animada però poc a poc la gent veia que les lletres del grup eran molt bones i aferradisses , i això va fer que tot allò que estava tan avorrit es convertir amb una festa, la gent no parava de cridar i ballar i botar ,i cridant independència i visca la terra lliure i quan estava acabant el concert en Carles va dir:

I ara amb nosaltres un amic que amb conegut avui L'UNIC MALLORQUI AMB ACENT DEL VENDRELL,PEMY FORTUNY.

Aquella seria la darrera cançó del grup al concert.

Quant va acabar el concert del grup ,molta gent va anar cap a les escales que portaven a dalt del escenari per demanar autògrafs als components del grup amb espanya anam de cul.

La gent va anava demanant als del grup que si tenien algun cd i els del grup van dir que el treurien al cap de uns mesos, però en Carles no va poder aguantar mes i els hi va aber de dir que marxava a Lleida amb la noia que avia conegut ,la noia estava allà i va dir que era veritat que el Carles marxava amb ella.

Els components del grup so van prendre malament perquè el grup anava molt be i tenien una oportunitat molt bona de ferse famosos i gravar discos.

Mentres estaven parlant de això en Carles va aber de pujar adalt del eccenari a fer un tema amb els lax n busto, van fer el tema Miami beach.

Quant va acabar el tema el Carles va deballar abaix i els del grup estaven mes tranquils per que o avien pensat i volien lo millor per el seu amic, però es ven jurar que si algun dia en Carles tornava a Alcúdia tornarien a reprendre amb el grup i gravarien el disc pendent.

Aquella mateixa nit el grup va anar a fer una copa per celebrar lo ve que avia anat el concert i també per desgracia celebrar que en Carles marxava a viure a fora amb aquella noia que avia conegut.

Desprès de fer les tantes de la nit el grup va decidir despedirse d'en Carles i desitjar-li molta sort amb aquesta nova aventura que estava a punt de rempendre.

Al arribar a casa en Carles es va posar a pensar si estava be o no el marxar desprès de que el grup aconseguir fer un gran concert i que la gent es fitxes amb ells.

Lo cent demà va començar a fer la maleta amb la Joana al seu costat

Mentrestant estaven escoltant la maqueta que avien gravat amb el grup i el Carles s'emocionava escoltant les lletres.

De camí al aeroport la Joana li va demanar al Carles que si estava segur de anar amb ella a viure a Lleida, i deixar tot el que estava començant amb el seu grup que tenia tant de èxit

Ell li va contestar que si que estava segur ,però que sempre i àuria la possibilitat de rempendre el grup si la cosa no funciones a Lleida o si algun dia anaven a viure a Alcúdia

Al arribar al aeroport van anar cap al mostrador a embarcar les maletes i van anar cap a la porta on avien de embarcar per agafar l'avio.

I quant es van asseure van veure que en aquell vol i anaven els l'n'b i en Carles va aseures devora el pemy i van començar a parlar .

El pemy li va comentar al Carles que feia malament anar cap a Lleida amb una noia que avia conegut un dia antes i deixar el seu grup tirat per una noia ,perquè el grup tenia molt bones maneres per arribar a ser un dels millors del panorama català i triomfar molt.

En Carles es va quedar pensatiu i va callar.
Però l'avio va arribar a Barcelona i es van despedir amb els dels lax n busto i van quedar que ja es veurien en algun concert.

Mentrestant la parella va agafar cotxe i va tirar cap a Lleida.

Els mesos van passar i en Carles no estava gaire be perquè trovaba a faltar els amics, la musica i aquella noia que un dia va fer-li una cançó ,la primera cançó del grup .

Aquella mateixa nit va decidir parlar amb la Joana i dir-li que ell no estava agust a Lleida perquè o el que ell volia fer era fer musica .
La Joana va pensaro i va plorar molt ,però al final va comprendre que ell avia nascut per la musica i ella tenia una carrera que acabar i que tenia que estudiar molt .

Van decidir quedar com amics i si algun dia es tornasen a veure no es tendrien cap rencor i que es saludarien i parlarien com bons amics que eren.

----------------------------------------------------

Visita La Stoa: www.lastoa.cat

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143656 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!