TOT RESPLENDEIX I BATEGA LLAMPANT AL MEU REIALME LLUENT

Moust, Moustafà ha pujat una estona al pis, li faig fàstic, em sembla, és un príncep Senegalès, és un jove alt, amb molt sex-appeal, seductor natural, amb unes mans primes, femenines... ell es creu que és lleig, típic. És un príncep amb un cos privilegiat que llisca elegant pels carrers de Sabadell. És com una mona de pasqua tota de xocolata però tota esprimatxada, com perllongada i estilitzada. A la discoteca es mou amb el cap cot, tímid. Va anar a raure amb la seva patera a les… Canàries, des de Senegal. El departament d’immigració fa unes reubicacions curioses... per dir-ho d`alguna manera... la veritat és que el truco al mòbil, de tant en tant em fa companyia, veiem la tele una estona o posem “youtubes” d`artistes africans. Li ha caigut una multa de 500 euros per venda ambulant il•legal... necessita una bicicleta, qualsevol que circuli, si teniu una, me la feu arribar i jo se la passo, gràcies.
Li agradaria ser un paio legal amb els papers en regla, així que voldria casar-se amb una espanyola, talent natural i atractiu en té per regalar. Ja sabeu, nenes... (Jo sóc una foca)
Estic estudiant una moreneta digitalitzada, espero que us agradi.
¡Què feliços serem els dos, amb les nostres bicicletes i la nostra pilota neumàtica! Jo li deia això a la meva nova psiquiatra, sóc un jove amb talent, amb futur, amb idees... però ella és massa jove. Ella insistia si seguia el tractament farmacològic, es clar que si doctora, el tractament es cabdal, doctora. Jo i el meu tractament fins a la mort. Jo i el meu kit-cinturó de càmping i supervivència per acampar al bosc som inseparables, amb la carmanyola, la brúixola... el xiulet reglamentari... tot. Sóc un sentimental. Tinc un amic que es mira al mirall i se`n diu... sóc un sentimental entranyable, en realitat, és un fill de la gran puta. Què li farem, doctora... com està el preu del tabac...mare meva... què li donarem al noi de la mare... pots mirar-t`ho des d’el cantó que vulguis... es filosofia profunda, com els amics quàntics del nostre mestre Punset. L`ideal està en no encaparrar-se massa. Fer com si res. TOT RESPLENDEIX I BATEGA LLAMPANT AL MEU REIALME LLUENT.
Es clar que sí, no me n`oblido de tu, ets en un racó especial del meu cor, la meva mare em deia citant, em penso, un autor rus, ... quan més te n`allunyes de la realitat aquesta torna cada cop més apressada cavalcant fins a tu de nou. És clar que crec en Déu, sempre des d`aquella nit, Déu ens té presents a tots, sense “pijades” ni prejudicis fatus.
De totes les maneres ha estat un matí que no oblidaré, els malabarismes que hem vist avui al CSM de Sabadell, afortunadament el tutor del pis on vivia abans n`ha estat testimoni. Un home (psicòleg) que s`ha guanyat aquest qualificatiu. La veritat, escassegen...