Tot allò que no sé fer

Disculpen ustedes que no utilize su lengua para este comentario. Aunque desde una noche de vino y palabras en las que un mallorquín puso en mis manos un libro de Pere Rovira he apredido a amarla, aún no sé expresarme en ella. Pero no podía dejar de contar, incluso en una lengua también ajena para mí, como el poema de Llibre, que no se cree buena poetisa, despierta sentimientos tanto tiempo dormidos.
Llibre, nos agradece que te leamos. Permíteme que yo agradezca que escribas.
Desde Galicia, una abraçada per tots

fer res trobo que saps moltes més coses que altres que diuen que saben i no fan, per exemple, "et regales" tu. Vols més lliurament?

tot el poema és un "saber fer" i "saber donar". que en vols més, encara?

Molts petons.

No saber qui ets i com ets, i ho ofereixes a l'altre... però això es la teva riquesa, i si l'altre es llest acceptarà el repte del viatje dels coneixement.

Molt bo

hola llibre,
quan et segeixo al fòrum et 'veig' optimista, vital, positiva, bromista,planera, amb un somriure permanent.

però al llegir els teus relats els registre canvia,
perquè destilen una sensibilitat de persona amb un cert toc de timidesa. Amb una profunditat que no apareix a l'altra banda de la web.
I no se quina prefereixo,; no et pensis, la personalitat del fòrum m'agrada molt.
encara que la dels relats també.

em quedo amb les dues.

res .... després de tot lo que t'han dit ... no puc fer més que de comentarista-borinot ....

només en pot sortir una bona aprenent.... i per tant, aquí em tens, fent (no, millor seria dir imitant) el que tu fas: dir-te que això no és cap comentari pel teu poema (que ja, d'esquitllada veig superb, i que et comentaré properament, quan torni a tenir el cor en calma), sinó per agrair-te el teu comentari últim. M'has emocionat d'una manera que no et pots ni imaginar, sobretot pel fet que me'l fa una persona a la qual, de conya en conya, de màgia en màgia, encara no he felicitat pels seus èxits literaris, que són molts. He rellegit la teva biografia.......... i saps què? que tinc una amiga novel·lista, escriptora de les de veritat !!!

Llibre, el retrat que has fet del meu poema és immerescut, de veritat, ... el que crec que faré és comentar-te el comentari.... això que has escrit sí que és un bon poema!

Un petó, Llibre,.... ara que hi penso... t'havia dit mai que ets MÀGICA??

Et puc dir que el teu poema m'ha deixat profundament impressionat. No t'havia llegit (soc nou a RC) pero t'asseguro que et lleguirè tota!

Bruixot

Ostres, llibre!

Quin poema més bonic i sincer. Humil i lliurat. Només et puc dir què m'ha fet sentir i si m'ha agradat. No hi entenc com per a dir-te'n res més.

(comentari molt buit: només et volia fer saber que m'ha agradat prou)

Marc Freixa (Joan Petit)

com unes mans buides pero obertes i calides...

Que bonic i tendre: tot un seguit de somnis que dius que no saps fer pero que estas disposada a provar amb la persona a qui li entregues l'essencia del teu jo. Una proposta molt sincera i tendra d'un desitjat futur en comu.

Felicitats!!

... tot allò que no saps fer...

Magnífiques imatges per a oferir..

'No sé parlar amb el silenci
de mots que cisellen imatges.'

Encara penso que deus ser escriptora....
jajajaj

Equinozio

Un poema molt sincer i tendre, al mateix temps que ple de força.
Aquesta percepció de les coses, aquesta capacitat per sentir tan forta, emocions que fins i tot fan mal quan esclaten dins del cor, mirades en les llums i les ombres de les coses engolint les imatges fetes sensacions.
Però aquesta intensitat, aquesta forma de sentir molt cops confós i extenuat. Llavors, tu ofereixes una visió diferent de les coses, una nova percepció, tot el que tu ets en essència, diferent i única, per complementar-vos i enriquir-vos, per compartir i acceptar el que som i el que no som.
Molt profund, tendre i ple d'estimació...

Una abraçada i no deixis de pendre Cola-cao!