Tornaràs?

que els relataires que t'han fet els comentaris tenen molta raó.

Per una banda, sempre has de ser tu, i defensar la teva vida. Malgrat que persones estimades marxin del nostre costat, o més enllà. La teva vida, fent el cap, és el que sempre tindràs, i cal cuidar-la.

D'altra banda, també estic segura que no estàs sola. Com t'he dit en algun altre comentari, l'amor a vegades ens encega. I la dessolació d'una pèrdua pot ser tan gran, que fins i tot ens pot fer creure que no podem seguir vivint. Doncs no senyor. Hem de ser forts i superar tot el que se'ns planti davant.

M'ha agradat aquest poema. M'ha agradat especialment el final, "torna", com una súplica, com un crit callat de desesperació. Potser uns punts suspensios darrera li haguessin donat una mica més de força, però això és ja una opinió personal.

Et felicito. Un barret per vos, ple de passes que tornen!!

Salz.

Moltes gràcies pels vostres comentaris, m'ha fet molt il·lusió, primer perquè és la primera vegada que em decideixo a publicar una cosa que he escrit, i en segon lloc, per els consells que em doneu. Gràcies de nou, però jo ara ja penso com vosaltres,s'ha de viure el dia a dia!La meva vida continua, amb o sense ell.
Vaig escriure aquest poema ja fa molt de temps, i és una etapa superada, tot i que no em permeto el luxe de considerar-la oblidada. Ara només espero que un cop fet el pas d'ensenyar alguna cosa meva, sigui capaç de continuar publicant-ne d'altres.

M'ha agradat el teu poema i els sentiments que despren.
A vegades es troba molt a faltar a algú que ja no hi és, però d'altra banda has de pensar que tant si torna com si no ho fa, segur que no estaràs sola, sempre hi ha algú al costat que ens para una mà per ajudar a aixecar-nos ens els moments difícils.

Una forta abraçada i molta màgia!

primer de tot benvinguda/ut a relatsencatala, espero que et trobis a gust.
segon, m'ha agradat molt aquest relat , jo et diria que en comptes d'esperar o veure si torna visquessis el dia a dia i cuida't , sigues feliç sol/a o acompanyat/da i gaudeix dels petits detalls.
un peto i felicitats pel relat!!