TOCA LES ESTRELLES... i et canviarà la vida

No era un dia especial. Jo passejava pel carrer i vaig passar per davant d'una botiga. No sobresortia, però jo vaig girar-me i vaig veure, allà, la solució a la meva mala sort. "Toca les estrelles i et canviarà la vida". Vaig tenir la sensació que no era una estafa. Vaig entrar-hi decidida i sense demanar el preu vaig acceptar. Em van fer passar a una sala fosca on hi havia una camilla que semblava molt còmoda. M'hi vaig estirar, realment la meva vista no estava equivocada. Era còmoda, de tacte agradable i tova. Estava gaudint de la comoditat i de cop van començar-se a encendre petites llumetes al sostre en forma de constel·lacions. Allò es tornava màgic, cada vegada més màgic. De cop, però silenciosament, va entrar un noi. Tenia la veu greu, però era calmada, relaxava. I anava parlant... I no sé què deia... Però vaig aconseguir aïllar-me del món, vaig aconseguir no pensar en ell, ni en ella, ni en pensar. Feia temps que no em posava en contacte amb la felicitat. Allà a les estrelles vaig poder tornar-la a tocar, vaig poder tornar-la a sentir...
És com si hagués estat en coma. No recordo res del que va passar. El que sé és que quan les petites estrelles van anar desapareixent i jo vaig tornar a pensar, tenia un somriure clar a la boca. No era forçat, més ben dit, no podia controlar-lo, era inconscient.
Quan vaig sortir, la noia de la recepció va dir-me adéu. La meva cara va dir-li que havia anat bé. Ella em va tornar el somriure dient-me que se n'alegrava. Vaig tancar la porta i abans de començar a caminar, vaig quedar-me uns minuts davant mirant el cartell de l'aparador. "Toca les estrelles, i et canviarà la vida". No sabia exactament què havia passat, però vaig morir 45 minuts i vaig viatjar a les estrelles. La meva vida seguia igual, tot i això...