Cercador
Adéu
Un relat de: KäRLeKLes seves mirades es van creuar...
per última vegada.
Es besaven amb els ulls, fins que
el tren va comença a accelerar.
Comentaris
-
tot lo maco...[Ofensiu]Cincdos | 21-01-2009
sempre sol acabar.
-
Quatre línies[Ofensiu]franz appa | 30-11-2007
Quatre versos i són suficient perquè ens mntem tota la pel·lícula, potser amb el baf antic dels cel·luloides en blanc i negre, que nod estorba l'impacte dels ulls que es besen (preciosa imatge).
Salutacions,
franz
l´Autor
33 Relats
30 Comentaris
31131 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
CAMBRA DE LA TARDORLa persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Gabriel Ferrater.
________________________________________
Podeu trobar-me a:
margoak@hotmail.com