Llàgrima de fulla

Un relat de: KäRLeK

Una lleu brisa de vent
la va fer desprendre
d'aquell arbre centenari,
no com ella.

I la lleu brisa de vent
la va separar de la seva vida,
li va robar,
encara que ella no volgués.

Altres vegades havia jugat amb el vent
que havia intentat fer-la caure,
i fer-la quedar en ridícul.
Però ella era més forta.

Fins que va arribar el dia.
I aquella fulla plorava
entre mig de totes les altres.
Li havien tret la vida.

Com la gent plora
quan una brisa els tomba
i la resta s'adonen que
el terra és humit de llàgrimes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de KäRLeK

KäRLeK

33 Relats

30 Comentaris

30940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Gabriel Ferrater.
________________________________________

Podeu trobar-me a:
margoak@hotmail.com