Istanbul

Un relat de: KäRLeK

És aquella sensació estranya, la d'aixecar-te en un llit que no és el teu, l'habitació tampoc és la que veus cada dia i has compartit unes hores de son amb algú altre. Ja fa dues setmanes, d'aquesta sensació estranya, i ara intento recordar fins a l'última olor d'Istanbul.
I és aquella curiositat característica d'anar llegint tots els cartells sense entendre res i intentant buscar paraules semblants al català. I la manera de parlar. I tothom que t'intenta vendre. I la ciutat cantant, fins i tot el minaret més arraconat, les oracions a les sis del matí. I el menjar vermellós picant. I les mesquites. I els basars. I els palaus. En definitiva, una ciutat entre dos continents. Dos móns diferents.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de KäRLeK

KäRLeK

33 Relats

30 Comentaris

31044 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Gabriel Ferrater.
________________________________________

Podeu trobar-me a:
margoak@hotmail.com