Cercador
Pèrdua de temps
Un relat de: KäRLeK- Compartir:
Va mirar el rellotge. Havia de llegir un capítol. Eren les 10. primer va comptar les pàgines del capítol. Després, amb el temps que tarda a llegir-ne una, va calcular que tardaria 10 minuts a llegir-lo. Després va calcular el que tardaria a llegir el llibre. Va suspirar. Sentia mandra. Va decidir no llegir-lo. Va mirar al despertador. Eren les 10 i 20 minuts. Va tancar el llum sentint que una vegada més havia perdut el temps.
l´Autor
33 Relats
30 Comentaris
31141 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
CAMBRA DE LA TARDORLa persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Gabriel Ferrater.
________________________________________
Podeu trobar-me a:
margoak@hotmail.com