Metàfores de tu

Quin poema mes macu i ole ke dir-te? ke menal.legro moltissim per tu de que hagis trobat la Rut, i espero que tompli i tu la omplis sigueu ben feliços com us mereixeu. Ptonets!! ;)

M'ha recordat el poema nr.5 de "Veinte poemas de amor y una canción desesperada", d'en Neruda, que acaba així :

"Pero se van tiñiendo con tu amor mis palabras.
Todo lo ocupas tú, todo lo ocupas.
Voy haciendo de todas un collar infinito
para tus blancas manos, suaves como las uvas."

Al llegir el teu poema només puc desitjar-te una metàfora :

"que mai falti d'aquest pa en el teu rebost"

petons

angie

no necessites ulleres, hi veus molt i molt i és que l'amor augmenta la visió (això no ho sap la general òptica)
felicitats.
una abraçada!

... els meus ulls, d'enamorat.

Ulls que et senten, i t'escolten, que et palpen i t'admiren. Que et respiren i t'esmicolen per observar-te. Ulls que oloren els teus petons, que senten els teus passos mentre et mous lentament. Uns ulls que t'estimen. Els meus ulls. I tu... la màgia que aconsegueix fer-los brillar. Qui i els hi dóna energia. La força dels seus moviments. El somni dels seus desitjos...

i tu... els meus somnis i tot el meu amor.

La senzillesa més bella de l'amor descrita amb la delicadesa més pura d'un enamorat.

m'agrada...

ens veiem,
Gemm@

em falten apel·latius per al teu relat, es preciós, surt del cor cada metàfora, no perdis mai aquest caire tan senzill que tens..

Records

ara mateix estic ensisada per l'efecta i la tendresa que deixa anar aquest poema, uuff...m'agradat de debo!
un petonas snake85!!! i segiex axi, que els teus poemes valen molt!!! mencanta llegirlos i somiar amb ells..!!