La primera llàgrima d'any nou

Quin poema més maco, dedicat al teu avi, la mort mai la podrem entendre ni el perque de moltes coses, però tot i així ningú ens podra robar lo més important l'amor i les bones estones :) anims segur que el teu avi serà sempre amb tú i et seguira cuidant com sempre!!!

P.D: El día que et canviis la imatge, serà el día que seràs feliç i tiraré petards!!! La vida és difícil però amb un somriure les coses és fan més fàcils almenys per a un moment, segur que el teu avi és com li agrada més veuret ;).

Una abraçada.

Que bonic que es el relat.
Et semblarà molt tonto, pero m'he emocionat de debò. Felicitats

és així. Sempre ens pren el que més volem. Segur que d'alguna forma.. et fa costat, sigui on sigui ..

Yuna