Tinnit

Un relat de: iong txon

Fa una nit encalmada, plàcida. És bo poder-se estar aquí, sota els estels, sentint la remor de l’aigua, mentre enfilem la proa de tornada a l’illa. Ha estat una jornada dura, però portem més de trenta caixes ben plenes de peix a la bodega. Si no ensopeguem amb cap podrit vaixell pirata que ens amargui la jornada, d’aquí a poc entrarem a port. Després, els nois faran la feina de bastaix per dur tota la càrrega fins al poblat perquè, de bon matí, les dones puguin dur tot el peix al mercat. Abans de res però, aquesta mateixa nit, com a patró em correspon el privilegi de dur, amb dos homes més, les tres millors caixes al temple. Més val que aprofiti aquesta calma per fer una becaina, perquè la nit serà llarga.

A casa m’espera un altre jaç, amb la dona. No és que no l’estimi, o que no m’agradi. Però al temple hi he de trobar aquella sacerdotessa jove i bonica, que va venir del país dels gals i que em té el cor robat. Només de pensar-hi em ve febre. Aquesta nit toca portar l’ofrena al temple, i festa grossa. Els déus ens han estat propicis avui, i els ho hem d’agrair; no volem que s’enfadin, no volem que les coses s’espatllin i haguem de tornar a fer ofrenes terribles per calmar la seva ira. No vull ni pensar-hi. Avui no. Avui la mar ha estat generosa amb nosaltres i aquesta nit Tinnit serà meva.

Comentaris

  • la dona del pescador[Ofensiu]
    Biel Kramt | 02-09-2013

    Me fa unamica de llàstima la dona del perscador. He pensat en aquelles dones que esperen llargues temporades que arribi el marit. O potser no esperin tant com jo me pens...

  • Com per tenir un orgasme[Ofensiu]
    headsushi | 25-06-2013 | Valoració: 10

    Lo bo, si breu, es dues vegades bo. Aquesta sentencia es totalment aplicable a la teva custa historia, iong. M'ha agradat moltissim, encare que tot aixo de les idolatries i l'adulteri no vagi amb mi a la vida real. T'afegeixo a "favorits"

  • Ai si...[Ofensiu]
    Annalls | 19-06-2013

    ... la nit els hi ha estat propicia!! Però no als pobres peixos...
    Ofrenes al temple, i noies que s'ofrenen... sempre ha estat així.. hi ha algún lloc on s'ofrenin els homes?
    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

122 Relats

253 Comentaris

95252 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni

.