Tindríem dret a un tros de cel, nogensmenys, som la soca de l`arbre, nosaltres, els poetes malaguanyats

Jo dic que els poetes son com cordes que pengen dels núvols i les altituds elevant-nos cap als Déus. Però l`opinió del poble no va ser sempre favorable.

Tindríem dret a un tros de cel, nogensmenys, som la soca de l`arbre, nosaltres, els poetes malaguanyats. Amb els guanys alçaríem un sostre pels homes que van abandonar a la vora del camí, i també una font pels assedegats.

Si no la soca de l`arbre som com l`aigua lliure que s`escola, l`aire que respireu, l`aigua que brolla. Fou endebades que ens volgueren extingir aquells bàrbars, aquells salvatges. Ara no podeu fer altra cosa que plorar amargament el saqueig, la violació de les vostres dones, el furt dels infants i contemplar abatuts com crema el vostre poble.

Ara veieu com som necessaris i us cal el testimoni de veus entenimentades que escampin amb paraules encertades aquesta desgràcia, aquest dol. El vostre poble plora i clama venjança.

El cap del guerrer és una determinació cega, una mort severa, que sacrificarà moltons i provocarà les libacions més merescudes als Déus pel seu coratge. El guerrer aferrissat, cridant, amb el seu pit obert sollarà el territori enemic i arrossegarà les tropes cap al triomf.

Però l`amor definitivament és una altra matèria. Delicada com la matèria dels somnis i vital, cabdal. Sabeu des de joves, heu comprovat llavors, com poques son els assumptes en el quals l`amor no ha operat, des de nens i fins i tot abans de néixer l`amor definirà la drecera, la traça.

Tota la bellesa, el color, la terra fertilitzada, els tresors més cobejats no serien prou per rescabalar-me del meu sacrifici. La teva mentalitat pràctica i la teva honradesa sense màcula però et cega, mai no acceptaria el poeta un bescanvi tan prosaic, ni tantes monedes ni tants bens cobejats.
El poeta s`hi veurà satisfet i sadoll quan el somriure i la gentilesa torni al rostre dels teus compatriotes.