TINDRÉ UN COSINET???

TINDRÉ UN “COSINET”???

La Itziar ha sortit del cole, va a la classe dels CASTELLERS com tots els seus amiguets. Ja son molt grans, eh? – Tots tenen més o menys 1 any!!!
La vingut a buscar la seva mama i ara la porta al parc a veure als ànecs. Ella està molt contenta perquè li agraden molt i potser la mama, li deixarà tirar una mica de pa. Sempre tenen gana...
Quan arriben al parc, hi troben l’avi i la tieta que les estan esperant.
- Saps que aviat tindràs un cosinet? – li diu la tieta molt contenta.
La Itziar se la mira i pensa – un cosinet, que deu ser això? Deu ser un altre ànec. Segur que la tieta també li podrà donar pa, sinó, no estaria tan contenta.
- Farà “cuac-cuac”? – I quan el tindré?
La tieta se la mira però no l’entén i li diu: hauràs d’aprendre a parlar millor noia, no sé que m’estàs preguntant.
La Itziar calla. Agafa un trosset de pa que li dona l’avi i el tira a un ànec que s’acosta, pensant - Mira que en són de complicats els grans, tan difícil és dir-me on és aquest ànec?
Va passant el temps i un dia, quan la mama la va a buscar al cole, està més contenta que mai, li fa molts petonets i li diu:
- Saps que Itziar? – ja ha nascut el cosinet, ara l’anirem a veure.
La nena es deixa posar la jaqueta sense protestar i pensa: Bé, per fi coneixeré l’ànec de la tieta. La mama la fa pujar al cotxe i la asseu a la cadireta, ben lligada perquè no caigui.
La Itziar segueix pensant: com es que no anem al parc amb el cotxet, com sempre?
Li pregunta a la mama si l’ànec està en un altre parc però, com sempre, tot el que li sap contestar és: no t’entenc Itziar, no sé que m’estàs dient. Ella pensa: bé, ja ho sabré quan hi arribem.
La mama arrenca el cotxe i se’n van molt lluny... Fins i tot surten de Sabadell, com quan van a la platja.
De cop i volta, la mama para davant d’una casa molt gran. Obra la porta del cotxe, la deslliga de la cadireta i la posa al cotxet. Obra la porta de la casa, entra i se’n van a buscar l’ascensor.
La Itziar pensa: si que viu en un lloc estrany aquest ànec.
Baixen de l’ascensor, la mama camina per un passadís fins que es para davant d’una porta, l’obra i entren a una habitació.
Ella no ho acaba d’entendre. Mentre la mama la baixa del cotxet, veu a la tieta dins d’un llit amb una tovallola als braços embolicant alguna cosa. S’ho mira sorpresa i pensa: deu ser l’ànec, potser s’ha mullat més del compte.
La mama la porta cap el llit, obra la tovallola i molt contenta li ensenya el que hi dins:
- Aquí tens l’Oriol, el teu cosinet!
La tieta li pregunta: que t’agrada Itziar? – Eh que és maco? – Es més petitó que tu.
La Itziar pensa: això és el meu cosinet? – però si és un nen!!! On és l’ànec?
Ha anat passant el temps i la Itziar està contenta de que el seu cosinet sigui un nen i no un ànec. Li diuen que quan sigui més gran, podran jugar tot dos. Tot i així pensa: un dia em van dir que tindria un cosinet i la qüestió és que no el tinc. Sempre el tenen tots menys jo i l’Oriol sempre està dormint, mira que n’és d’avorrit... A veure quin dia podrem jugar tots dos a enganxar gomets. Això si que és divertit!!!
La mama la va portant sovint a veure al cosinet i ella està contenta perquè ara ja no dorm tant. Moltes vegades està despert, la mira i sembla que li vulgui riure.
Avui la Itziar ha tingut una sorpresa: quan l’ha anat a veure, l’ha trobat assegut a la trona, a taula, com tots. Ella està contenta perquè com que és més gran, ja pot seure en una cadira.
S’acosta al cosinet i li pregunta: Ei Oriol, quin dia anirem a tirar pa als ànecs?
El cosinet rient li contesta moltes coses però ella no sap que li explica: ...???
Se’l mira i pensa: després diuen de mi però, als nens petits, no hi ha qui els entengui!!!

Gemma Matas