Tinc por...POR!

Un relat de: tramuntana

Tinc por,
la meva presència no és present,
sóc el buit de l'oblit,
la trama d'una prosa,
sense protagonista.
La llum d'un onada,
de calor.
Demà buscaré el camí de la sortida,
l'arribada a un món real.
Però no puc,
no podré.
Sóc l'aigua del diluvi,
el negre de l'arc de Sant martí...
Estimo a l'amant de la foscor,
i necessito la passió del valent,
i la pena del qui resa,
i no veu resultats.
Jo sóc,
sóc el jo que em manca,
la por que tinc,
la joia que no trobo,
la perla que no brilla,
la noia sense vida,
enpenyada a morir.

Morir,
això és un somni per mi,
ofegant-me en les meves propies llàgrimes,
Penso.
Per què?
No tinc els ulls prou oberts per veure-ho?
Els tinc tan tancats com per patir...?
Desapareixer...
Irrepetible realitat que em conmou,
em desperta curiositat.
Boja?
Sola?
Mai sentiré res,
doncs sóc el res,
de tot.
Sóc la nena que canta en una escena de por.
La mare que plora davant l'escenari,
de final de curs.
La veu que crida,
sota el tren.
La por que empaita a cada nen...

Riure,
Dolç sentiment,
Expressa felicitat.
He promés a la vida,
que viuria al cent per cent.
Però ella no m'escolta,
el meu gat ja no em fa cas,
el colom que vola baix ja no m'enpaita,
I així succesivament...
La vida té un regal,
però no per mi,
si no per aquell que el sap obrir.
Jo tancar-lo sé,
l'he empaquetat amb les meves propies mans,
i l'he plorat amb les meves llàgrimes.
Què més vol, el més gran?
Què més vol?

Recordo la brisa que m'acariciaba,
poemes i versos esclataven,
com les dolces rialles dels infants,
m'omplien d'una generosa,
i confiada llibertat.
Ara ploro,
no per mi,
si no per...
MI.
Tinc por...
Tinc POR!
Vull que m'abracis mama,
vull sentir-me entre els braços d'algú estimat.
Necessito un petó, una rialla de complicitat.
Però... però...
Em faig la valenta,
Tinc por...
POR!




Comentaris

  • Sinceritat[Ofensiu]
    berguedana | 26-12-2020

    Les pors que expresses en el poema que et porten a sentir-te sola i a tenir la necessitat que algú t'estimi de veritat són tan reals com la vida mateixa. En aquest mar tan complex, que és la vida, hem d'intentar navegar, de vegades contra tempestes molt fortes, però en altres ocasions amb una calma que ens porta tranquil·litat i esperança. Expresses molt bé els sentiments, i , per tant la teva poesia és molt encertada.

  • Tothom tenim pors... [Ofensiu]
    Eugeni Mur | 01-09-2005 | Valoració: 10

    Potser, inclús el buit crea un espai. Penso que és millor deixar sempre per l'endemà el desig de desaparèixer o l'anhel de morir. Sempre tindrem temps de morir; "però no sempre tindrem temps per viure".

    De moment, et suggeriria agafar "el toro" per les banyes, i refugiar-te en els mots i les paraules... Com dius tu:

    "Recordo la brisa que m'acariciaba,
    poemes i versos esclataven,
    com les dolces rialles dels infants,
    m'omplien d'una generosa,
    i confiada llibertat."


    Una abraçada!.

l´Autor

Foto de perfil de tramuntana

tramuntana

423 Relats

658 Comentaris

439404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Em dic laura, tinc 15 anys, ( 24 de maig del 1991).

" ...yesterday, love was such an easy game to play, now I need a place to hide away"

...Els teus ulls dibuixen paraules que ni tant sols he sentit mai...

...porqué no hay nadie que te quiera igual que yo.


...yǿu шāy sāy I'ш ā dяέāшя



- laurasainzr@hotmail.com