tic-tac, tic- tac

Un relat de: Montse Canes

Quants de nosaltres hem anat de vacances en algun lloc a on es troben dos països o pobles i ens hem fet la típica foto amb un peu a cada banda?
Ara imaginem també la típica situació a on t'estan fent una fotografia i triga molt en disparar i t'has de mantenir en la mateixa posició, somrient... pensat: va! fes-ho ja!!! (Lluíiiiiiiis......).
Ara uniu les dues imatges en una: un peu a cada banda mentre espereu... tic-tac, tic-tac...

tic,tac; tic,tac...


{ Jo crec que va ser algun cagadubtes qui va inventar la càmera digital per no haver de tornar a trobar-se en aquesta situació més cops. Seriosament.
Un peu a cada banda. Una discussió per un sol cap. Tu mateix dividit en dos opinions ben diferents. Cap a quina banda anar? Qui té raó?... I mentrestant...Lluíiiiiiissss...

tic, tac; tic, tac...

Diuen que el temps et proporciona experiència, que per altre banda sempre he pensat que l'experiència és un bitllet de loteria caducat, però l'experiència només et dona més arguments per fer de les discussions que tens en el teu cap més llargues i pesades...Lluíiiiiissss....
Presoners dels dubtes i de la por. Del bé i el mal. De la correcció i del per qué no?. Dreta, esquerra. Blanc, negre.....Dins, fora,... Lluíiiiiiissssss.}

Bé, us deixo, ja han canviat el carret...
Lluíiiiiisssss...

(click!).

Comentaris

  • Vaja![Ofensiu]
    ANEROL | 13-04-2008 | Valoració: 10

    m'ha semblat interessant aquesta manera d'expressar-te; quotidiana, gens pesada ,gens pedant