The Forker: 1er capítol

El vent xiulava i picava amb força sobre les persianes metàl·liques. La negror de la nit no deixava lloc per els cors més purs.

Una ràpida ombra fugia del temps que se li anava esvaint. Les seves llargues passes no li deixaven controlar la seva situació. El coll de la gavardina ja estava xop per la suor.

Amb un moviment apressurat i torp va treure les claus de la butxaca. Els guants li dificultaven la tasca. Un cop va traspassar les dues portes va mirar el rellotge. Eren les 4. Tenia tres hores de son.

Encara tremolava. Començava a dubtar dels seus actes. Es va treure amb torpesa la gavardina, a l'hora que ensopegava amb un moble.

Amb por d'haver despertat a la Marta va llençar la molesta disfressa sobre el sofà. Un xiscle envidrat demostrava que l'havia tornat a vessar. La llum del passadís s'encenia.

Va decidir enfrontar el perill..

-Es pot saber que t'has cregut? Que t'has pensat? Que soc burra?
Imbècil! Que estic parlant amb tu! Que m'amagués? Enlloc d'ajupir el cap podries contestar, no? Deixa'm veure que has fet.

En Miquel sabia que significava allò. La seva doble vida ja l'havia perdut. La careta sobre la trencadissa el delatava.

Entre els plors de la Marta, la porta s'obria amb un cop sec, deixant a la vista a una figura amb la mateixa disfressa que fa uns instants duia en Miquel. Un tret certer tancava el desastre. El cos d'en Miquel descansava sobre un bassal de sang. La Marta no podia creure el que veia, no deixava de gemegar al costat del seu marit. Un segon tret silenciava l'escena. L'arma va caure al costat de les seves figures, banyades de sang.