Textura

Un relat de: AVERROIS

TEXTURA

A traves del vidre contemplo

els paisatge que de pressa s'esmuny.

Els arbres, les muntanyes, els rierols

quants records llisquen de cada fulla

de cada branca, cada flor, cada fruit,

de cada petó, cada carícia, cada mirada,

furtiva.

Els llençols voleien al vent i canten

dolços records d'amors perduts

suaus petons de llavis tendres

càlides llàgrimes d'ulls de tristor

mans que acaronaven sense por

les voluptuoses corbes imperfectes

del amor.

El udol del vent em xiuxiueja, temors

ànimes que amb pena recorden, tristors

mirades eternes d'amor, condols

carícies perdudes en l‘oblit, buidor

pell enlairada de sensacions, retrobades

records de dolces paraules, parlades

en soledat.

A traves del vidre m'allunyo

Qui sóc jo per recordar?



Comentaris

  • evoques[Ofensiu]
    gypsy | 21-02-2007 | Valoració: 10

    moltes sensacions, amb aquest poema de serenor, i una melangia i un petit buit dins l'ànima.
    El final, magistral!.

    petons i gràcies!

    gyps

  • per recordar a traves d'un cristall...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 19-02-2007 | Valoració: 10

    enamora, a mi almenys ha aconseguit llevar-me una llàgrima, serà que besa i entre al lector.. Sense paraules! m'ha encantat!

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-02-2007

    Una bona mirada sobre el paisatge!

    El teu esguard recorre l'extern i l'interior i la teva sensibilitat capta l'evident i l'invisible i la teva memòria s'enfronta a l'oblit i titubeja davant el record...

    Vas activant els sentits i tots aporten el seu recull de sensacions, de percepcions, la impressió seleccionada de l'entorn...

    Un poema per rellegir més a poc a poc, ja que val la pena gaudir-ne dels matisos tot just descoberts en la primera passada: hi torno, doncs, no sense enviar-te una abraçada dolça, càlida, suau i de bona textura, per si et ve de gust posar-te-la,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371646 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!