Cercador
Textura
Un relat de: AVERROISTEXTURA
A traves del vidre contemplo
els paisatge que de pressa s'esmuny.
Els arbres, les muntanyes, els rierols
quants records llisquen de cada fulla
de cada branca, cada flor, cada fruit,
de cada petó, cada carícia, cada mirada,
furtiva.
Els llençols voleien al vent i canten
dolços records d'amors perduts
suaus petons de llavis tendres
càlides llàgrimes d'ulls de tristor
mans que acaronaven sense por
les voluptuoses corbes imperfectes
del amor.
El udol del vent em xiuxiueja, temors
ànimes que amb pena recorden, tristors
mirades eternes d'amor, condols
carícies perdudes en loblit, buidor
pell enlairada de sensacions, retrobades
records de dolces paraules, parlades
en soledat.
A traves del vidre m'allunyo
Qui sóc jo per recordar?
Comentaris
-
evoques[Ofensiu]gypsy | 21-02-2007 | Valoració: 10
moltes sensacions, amb aquest poema de serenor, i una melangia i un petit buit dins l'ànima.
El final, magistral!.
petons i gràcies!
gyps -
per recordar a traves d'un cristall...[Ofensiu]Noia de vidre | 19-02-2007 | Valoració: 10
enamora, a mi almenys ha aconseguit llevar-me una llàgrima, serà que besa i entre al lector.. Sense paraules! m'ha encantat!
-
Sensibilitat[Ofensiu]Unaquimera | 15-02-2007
Una bona mirada sobre el paisatge!
El teu esguard recorre l'extern i l'interior i la teva sensibilitat capta l'evident i l'invisible i la teva memòria s'enfronta a l'oblit i titubeja davant el record...
Vas activant els sentits i tots aporten el seu recull de sensacions, de percepcions, la impressió seleccionada de l'entorn...
Un poema per rellegir més a poc a poc, ja que val la pena gaudir-ne dels matisos tot just descoberts en la primera passada: hi torno, doncs, no sense enviar-te una abraçada dolça, càlida, suau i de bona textura, per si et ve de gust posar-te-la,
Unaquimera
l´Autor
405 Relats
932 Comentaris
371646 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.
Què la vida us sigui lleu!
Últims relats de l'autor
- Cada dia una nova vida.
- L'herba es belluga suaument
- Sóc vell!
- Escolto passar els segons
- Tres quarts del camí
- Entre Gran i Petit
- Rebeldia adolescent
- L’origen del bé i del mal
- Quan la bandera oneja al vent II
- Bac de Roda
- Llum i Foscor
- El despertar del infant
- El despertar de l'assassí
- RETORN
- Himne patriòtic