El (meu/teu) Mirall

Ara pots tancar els ulls,
veuràs com no hi ha foscor.
Respira, escolta el batec del teu cor i deixa'l anar més a poc a poc.
No l'agafis, deixa que ell marqui el ritme més adient.
Ara el sentiràs amb més intensitat, amb molta força.
Mira'm sense obrir els ulls,
Em veus com una ombra que s'apropa.
Cada cop sóc més a prop teu i a la vegada amb més llum.
A cada passa que faig cap a tu guanyo lluminositat,
Perquè tu desprens vida, regales amor.
Arribo a tu, estic davant teu.

- Qui ets? - pregunto jo -
- Silvia - respons -
- Silvia, m'he perdut. M'ha atret la teva llum i m'he allunyat del camí
- Aquesta llum que dius que t'ha allunyat del camí no és altra que la teva, senzillament es reflexava en mi.

Gràcies a tu m'he adonat de la meva llum, del meu amor, de tot lo bo que duc dins de mi i m'ho has fet treure.
Ara només m'agradaria agafar-te la mà Silvia i caminar al teu costat si em deixes ser el teu mirall.