El (meu/teu) Mirall

Un relat de: wilheim

Ara pots tancar els ulls,
veuràs com no hi ha foscor.
Respira, escolta el batec del teu cor i deixa'l anar més a poc a poc.
No l'agafis, deixa que ell marqui el ritme més adient.
Ara el sentiràs amb més intensitat, amb molta força.
Mira'm sense obrir els ulls,
Em veus com una ombra que s'apropa.
Cada cop sóc més a prop teu i a la vegada amb més llum.
A cada passa que faig cap a tu guanyo lluminositat,
Perquè tu desprens vida, regales amor.
Arribo a tu, estic davant teu.

- Qui ets? - pregunto jo -
- Silvia - respons -
- Silvia, m'he perdut. M'ha atret la teva llum i m'he allunyat del camí
- Aquesta llum que dius que t'ha allunyat del camí no és altra que la teva, senzillament es reflexava en mi.

Gràcies a tu m'he adonat de la meva llum, del meu amor, de tot lo bo que duc dins de mi i m'ho has fet treure.
Ara només m'agradaria agafar-te la mà Silvia i caminar al teu costat si em deixes ser el teu mirall.

Comentaris

  • no sé com he arribat [Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-02-2010

    fins aquí, però ja que hi sóc, dir-te que és molt bo aquest micro relat, llàstima que ja no escrius ara, o que ja no penges res més.
    Et felicito

    Ferran

  • Per a mi és un 10 sempre[Ofensiu]
    zirvi | 21-09-2005 | Valoració: 10

    Sé el significat i això fa que no pugui posar una altra nota.
    Gràcies per obrir-te una mica.
    Petons.
    Zirvi.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

wilheim

4 Relats

3 Comentaris

3662 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00