Ma Mare i l'Alzheimer

Un relat de: wilheim
Ara fa gairabé uns 42 anys que entre els teus crits i un dels teus millors somniures vaig plorar per primera vegada.
Tu reies i jo plorava,
Però de seguida em vas acaronar entre els teus braços i aquell nadó alié a tot el que li envoltava, es va tranquil.litzar.

Uns 40 anys després, tu tornes a somniure i jo torno a plorar,
Avui soc jo qui t’agafa de la mà i et fa una carícia mentre els teus ulls em miren.
Em miren però no em veuen,
M’agradaria recordar el que vaig sentir quant vaig sortir del teu ventre,
per així saber ara, com et pots sentir tu,
aliena a tot i a tots.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

wilheim

4 Relats

3 Comentaris

3677 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00