De Matinada

El gall encara no canta,
la lluna és amagada,
el silenci regne en aquesta estància,
però el meu cor vol parlar.

Silvia t'has allunyat de mi,
perquè jo he marxat.
jo camino cap al sud
i tu ho fas cap al nord.
Faig passes petites però constants.
M'allunyo de tu.

La teva ombra a l'horitzó es desdibuixa
i amb ella molts dels meus somnis.
Cobard per fer mitja volta,
amb por de mirar-te als ulls,
dons un dia em van fer mal
i encara la cicatriu no ha marxat.

I per això marxo jo,
per no ferir-te,
per això s'allunyen les meves il.lusions,
s'en van amb tu,
lluny de mi.

I així em quedo jo,
sense somnis,
sense aire,
sense tu,
però amb el ron.

Ara m'acompanya el ron,
com als mariners,
per fer-me oblidar,
d'allò que han deixat a terra,
d'allò que he dixat a port,
Tu.