Cercador
Terres del nord
Un relat de: Urkc-EduardTerres del Nord
No et pas colguis terra meva
Treu al cap vers l'horitzó
Si la terra és tota nostra
No vull llords ni abandó
Si primer m'esgarrapaves
Després em vas esgarrinxar
Ara fort em ferritges per pas d'haver-te d'honorar
Que ma senyera és virolada
Groga i roja com la sang
Pas tri-colorada com ensibornar-me vols
Cloquers de Cuixà em guien
l'altívol Canigó em pren
boirades i congestes fugisseres
sempre les esmicolarà el vent
Per això oh tramuntana
que amares la meva pell
Indòmita invisible remor
fas grinyolar cadenes d'acer
Si primer m'esgarrapaves
Després em vas esgarrinxar
I ara fort em ferritges per pas d'haver-te d'honorar
Tramuntana, Canigó i Cuixà
Sols a ells em genuflex
També si escau a Vallverd
Montserrat, Miquelet
Meritxell, i Bellver
A la terra o marina
Ben desperts ens trobaràs
Grescant i esmolant dalles
I no pas ens occiràs
Que ma Pàtria llenca i gran
lliure i plena covejem
quan més premin les cadenes
més fort serà nostra empeny
Estacat romanc encara
Però pas davallo ni capbaix
Si em veus nu ara al ras.
deixondir-me serà el darrer pas
Aquest clam sense embarbús
És un cant clar i català
Amb ma sang regaré ma terra
i m'atrinxeraré al meu flanc si cal
No et pas colguis terra meva
Treu al cap vers l'horitzó
Si la terra és tota nostra
No vull llords ni abandó
Si primer m'esgarrapaves
Després em vas esgarrinxar
Ara fort em ferritges per pas d'haver-te d'honorar
Que ma senyera és virolada
Groga i roja com la sang
Pas tri-colorada com ensibornar-me vols
Cloquers de Cuixà em guien
l'altívol Canigó em pren
boirades i congestes fugisseres
sempre les esmicolarà el vent
Per això oh tramuntana
que amares la meva pell
Indòmita invisible remor
fas grinyolar cadenes d'acer
Si primer m'esgarrapaves
Després em vas esgarrinxar
I ara fort em ferritges per pas d'haver-te d'honorar
Tramuntana, Canigó i Cuixà
Sols a ells em genuflex
També si escau a Vallverd
Montserrat, Miquelet
Meritxell, i Bellver
A la terra o marina
Ben desperts ens trobaràs
Grescant i esmolant dalles
I no pas ens occiràs
Que ma Pàtria llenca i gran
lliure i plena covejem
quan més premin les cadenes
més fort serà nostra empeny
Estacat romanc encara
Però pas davallo ni capbaix
Si em veus nu ara al ras.
deixondir-me serà el darrer pas
Aquest clam sense embarbús
És un cant clar i català
Amb ma sang regaré ma terra
i m'atrinxeraré al meu flanc si cal
l´Autor
110 Relats
277 Comentaris
29179 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Urkc-Eduardurkceduard@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Divagacions d'un diumenge mandrós ratllan el capvespre
- amo del cos
- plastilina
- Polsims argentats: Ratlles i ratlles tossudes al cel
- Joiós
- Mercedaris i corsaris
- Més enllà de la foscor
- Feminal bes
- IA
- Sempre dempeus
- Guerrer de Xi'an
- De deleteris i humanoides
- Vivint
- Engrunes daurades
- De Gegants i capgrossos