Terres del nord

Un relat de: Urkc-Eduard
Terres del Nord 



No et pas colguis terra meva

Treu al cap vers l'horitzó

Si la terra és tota nostra

No vull llords ni abandó



Si primer m'esgarrapaves

Després em vas esgarrinxar

Ara fort em ferritges per pas d'haver-te d'honorar



Que ma senyera és virolada

Groga i roja com la sang

Pas tri-colorada com ensibornar-me vols



Cloquers de Cuixà em guien

l'altívol Canigó em pren

 boirades i congestes fugisseres

sempre les esmicolarà el vent



Per això oh tramuntana
que amares la meva pell

Indòmita invisible remor

fas grinyolar cadenes d'acer

Si primer m'esgarrapaves

Després em vas esgarrinxar

I ara fort em ferritges per pas d'haver-te d'honorar

Tramuntana, Canigó i Cuixà

Sols a ells em genuflex

També si escau a Vallverd

Montserrat, Miquelet

Meritxell, i Bellver



A la terra o marina

Ben desperts ens trobaràs

Grescant i esmolant dalles

I no pas ens occiràs

Que ma Pàtria llenca i gran

lliure i plena covejem

quan més premin les cadenes
més fort serà nostra empeny

Estacat romanc encara

Però pas davallo ni capbaix

Si em veus nu ara al ras.

deixondir-me serà el darrer pas



Aquest clam sense embarbús

És un cant clar i català

Amb ma sang regaré ma terra
i m'atrinxeraré al meu flanc si cal

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer