Terra promesa

Entreviure amb els mots.
Entremorir sense ells.
Com descriure el tel del silenci que et precedeix?
Grisos són els dies sense musa,
Sense el dolor ardit de la paraula
Clivellant la consciència regirada,
Hoste incòmoda, permanent,
Com una senyoreta mal asseguda
Per romandre amb decòrum amb la faldilla estreta.

Bregar amb la bellesa.
Rendir-se a ella.
I no atènyer mai el repòs
D'un món vist sense pregunta,
Impossible ja la vida solament viscuda,
Amb la pregunta ineludible
Sempre a flor de llavis.
Trobar-te en qualsevol racó
Per les escletxes del món.
Com terra promesa.