Teresa ( Gelosia )

Un relat de: marga

Desprès de cinc anys de presó avui la Teresa ha obtingut el règim obert i surt al carrer per primera vegada . Es disposa per passar el dia fora .Dirigeix el seus passos cap una floristeria i compra una rosa vermella ,només una,no té diners per més, Tot seguit agafa l'autobús que la trasllada fins a les portes del Cementiri ,entra i camina pels carrers a poc a poc mentre fa memòria : ella estimava i molt al seu marit, en Joan,però a tota arreu aquelles dones !, sempre dones al seu voltant que la feien patir tant !,i en tot temps aquelles explicacions que no la convencien. El problema es va fer insuportable,no va poder més i el va enverinar amb varí de rates ,que després de dos dies de patiment el va deixar com un budell sec de bacallà i així ,durant un curt temps,fins que la policia la va prendre, el va poder contemplar amb una gran tranquil·litat i assossec. A la fi després de tants anys era només seu! ,seu! ,... cap més dona se'l miraria ni ell en buscaria cap altre.
Amb la imatge del marit al cor ,camina pausadament i arribada a la tomba rep una sotraga molt forta ; hi ha un pitxer ple de fresques roses vermelles. La gelosia l'envaeix, tira d' un cop de puny el gerro per terra i les roses s' esbargeixen al seus peus que amb la seva bogeria les veu com llavis ardents petonejant al seu home .
El trasbals és tan fort que l' encega i no recorda a la mare del marit ,només hi veu altres rivals, altres dones que li prenen .
Aclaparada per aquest sentiment, Teresa ,amb una navalla, es talla les venes i mentre agonitza , mirant la fotografia del home, repeteix amb un filet de veu cada vegada més apagat ..Ai Joan,..Joan... ,fins i tot mort !!!.

Comentaris

  • llibre microrelats[Ofensiu]
    ed_la_Quadriga | 22-02-2007

    Benvolguda:

    Necessitem saber amb quin nom vols sortir acreditada al llibre de microrelats.

    Per favor, fes-nos-ho saber, el més aviat millor, a l'adreça

    jsole@laquadriga.com

    Moltes gràcies

  • ben fort, ben tràgic[Ofensiu]
    suso rivera | 29-01-2007 | Valoració: 7

    fins al darrer moment no llegeixes el que ja esperes des del principi, és tan obvi! i tot així és una sorpresa. És la manera de relatar, de donar-li la volta, de fer el camí amè, d'ensenyar l'altra lectura, una de tantes. Situació tràgica i no obstant ... conegut el final tornaré a llegir-la.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: