t'enyoro, I miss you

Enyoro el somriure dels teus llavis.
La tremolor que em provoquen les teves mirades.
Els petons imaginaris dels meus somnis.

Trobo a faltar aquella alegria que desprèn la teva veu.
Les rialles que sorgeixen de les teves paraules.
Aquella escalfor que sento en veure't.

Enyoro les teves expressions d'innocència que mai sé què m'amaguen.
Aquelles mirades perdudes en l'horitzó d'un món que no és el nostre.
L'escalfor d'aquella ma que em transportava per camins que em feien somriure sols per sentir-ne el seu contacte.
El cantar de les teves passes...

T'enyoro a tu... tota tu...

***

Mai t'he dedicat unes paraules sols per a tu.
Sempre amb la companyia d'un Tr3s que emmascara altres rostres.
Compartint la fórmula dels meus somnis.

Sempre rere uns altres ulls, però sempre present inconscientment també en els meus.

No saps la bellesa que s'amaga rere aquella carona preciosa que tantes classes m'he quedat mirant...
No saps com m'agrada poder observar la rialla que es dibuixa als teus llavis innocentment; aquella que sorgeix amb timidesa, com si tingués por de ser descoberta.
El teu somriure tan màgic amb el seu encanteri.

Saps que el moviment de les teves passes em fascina?
Que adoro veure com et desplaces suaument pel passadís?
Que ets sovint el motiu de la meva assistència?
Que ets de vegades l'únic que em fa tenir ganes de sortir a trobar-te?

Saps que últimament reines els meus somnis?
Tu ets la princesa de les meves esperances, i tot i que no ho sàpigues em fas sentir tan bé que sovint el no veure't m'enfonsa profundament i sols desitjo poder escoltar-te.

La teva veu, aquella que sempre és plegada d'alegria i desprèn aquell aire càlid que em fa esgarrifar...

No sé com acabar aquests quatre versos... no sé com expressar-te tot el que ets capaç de fer-me sentir... no saps com desitjo trobar el moment per dir-t'ho... no saps com somio que arribi el dia en que en dir-t'ho la teva mirada estigui clavada en la meva i el teu somriure desfaci un silenci dolorós que m'esquinça per dintre...

No saps com t'enyoro... com cada instant que passo lluny de tu em sento més buida i una part dels meus somnis resta immòbil seguint els teus passos. No saps com es noten els segons que et distancies de mi. Com enyoro cada moment que el temps ens pren...

Tinc tantes ganes de dir-t'ho...