tens por d'estimar (sextina )

ERRANTS
I
Per què tens por d' estimar?
He naufragat en la deserta platja,T'adonares que a més aigua, més set.
platja silent que escup la meva set,Defugires camí d'oceà i barca.
ara que el vent s'enjogassa amb les xarxesMalferit pel crit punyent de la quilla
de la tristor, i m'enfonsa la barca. llançares al mar sentiments i braços.
No sé on sóc, ni quins són aquests braçosPresoner dins les teves pròpies xarxes
que han estellat de mi, màstils i quilla.de silenci inundares la gran platja.

Regalimant de llàgrimes la quillaPlatja que ignora del meu crit la set
ascles del cos disperses per la platja,enfonsant amb fèrries xarxes la barca
el teu rocam m'ha ben partit els braçosdel meu amor: llàgrimes, braços, quilla.
i els llavis m'ha deixat sagnants de set.
- Oh si pogués reconstruir la barca
emplenant de llum enredades xarxes! -

Tens la joia atrapada dins les xarxes,
enforquillats els somnis amb la quilla,
vaixell fantasma tenebrós o barca
pintes de solitud l'extensa platja,
deixant el mar retorçant-se de set,
d'un confí a l'altre estenent els braços.

Perquè, de tu que en tens, no et sé els braços.
Perquè et captens i escanyes dins les xarxes
dels sentiments més bells, el foc, la set,
i de l'amor malmets ales i quilla
i empastifes de llot la blanca platja
navegant terra endins sens rems ni barca.

Recorda: de paper feres la barca
quan eres nin, i el càlid niu dels braços
de la mare t'era port, far, platja
quan monstres de por tiraven les xarxes
i el llamp et devorava casc i quilla,
i tremies sentint créixer la set.