Teníem còmplices

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

És la paraula que m'ha sorgit al llegir el poema. S'endinsa i fa estremir, tant pels propis versos com pe la imatge que evoca. M'agraden molt els poemes breus que diuen molt, com aquest que t'acabo de llegir i que, pesonalment, considero una joia.
Una abraçada

Tan evanescent el record, com les pinzellades acolorides, impressionistes, que el transcriuen en succints i escassos versos. Evanescent i, tanmateix, tan sòlids els seus elements, sí: treva al que no és (fantàstica descripció de la memòria incansable).
Dic fantàstic, que potser Ramon Llull ens diria que és el cultiu de la imaginació -en el sentit de creativitat-. I aleshores diria jo que, tal vegada, aquests geranis, com el vi "besat i vessat", com la penombra, són només (només? redéu! ni MÉS NI MENYS!), la creació del poeta des de la fugissera imatge que algú altre li va proporcionar -posem que en un fòrum d'un web que reuneix a creatius dins de paràmetres prou atzarosos, que se'ns rvelen en els comentaris que m'han precedit-.

I té encara la fragància que tenen els bons textos descriptius. Cafè i conyac, diuen els meus il·lustres predecesors. Jo... els atribueixo la suau i esquiva fragància dels geranis, per obvi que sigui.

Un petó,

franz

...de l'amiga 'allen'. Força, en té; massa. Per mi, va directe al gra, no espigola.I res de cafè; més bé un conyac francés d'aquells que et fan regalimar-te els llavis. O potser un 'calvà' destil·lat casolà de vint anys a La Mayenne, amb un impuls de Guaiana francesa elevant coets interplanetaris.
Fins ací, el comentari: Ara, l'intent d'imatge


Si ix, /missiónkumplida!/

rnbonet dixit