Tendre comiat

TENDRE COMIAT

Fóres estel fugisser
en prematura albada;
com ventíjol matiner
d'incerta alenada,
d'un dolç acaronament,
que s'allunya i s'atansa,
fóres llum intermitent
de dotze jorns d'esperança.
Generós, en la feblesa,
a l'amor que t'afalaga
fas adéu amb senzillesa
com la claror que s'apaga.

Ara, lliure, vigorós,
planant damunt les contrades,
ens observes candorós
com en un conte de fades;
i fas d'àngel paladí
d'il.lusions, somnis, anhels,
fragàncies de gessamí
en farum d'humans recels.

Tant se val, Quim, tant se val
que la sensibilitat,
malaltissa i banal,
se'ns hagi desballestat;
t'adrecem, com en les faules,
un petó de sentiment.
Un petó fet de paraules,
paraules que porta el vent.

.