Temps

Passo el temps mirant el rellotge. La seva forma arrodonida em transmet tranquilitat i el seu so constant serena el meu cor trasvalsat per unes circumstàncies alienes a mi. Les manetes es mouen impasibles en una rutina hipnòtica. A vegades però, sembla que canviin el ritme i augmentin o disminueixin la velocitat segons el meu estat d'ànim.

Tinc influència en el temps, és així, vaig nèixer amb aquesta dot. Suposo que és una gran responsabilitat, però la meva inconsciència no em permet avaluar d'una forma objectiva aquest fet extraordinari.

Ultimament, noto que estic un pèl descontrolat i això es reflecteix clarament en la cronologia temporal. Sóc incapaç d'establir un temps més o menys coherent. Les hores, els minuts o els segons s'alenteixen d'una forma exasperant. Cada cop que miro el rellotge les manetes estàn immòbils i tot i els meus esforços perquè avancin, resulten irremisiblement infructuosos.

Hi ha però petits instants en que s'accelera perillosament com si volgués recuperar el temps perdut, valgui la redundància. Aquests moments, tendeixen a coincidir tan bon punt em dius bon dia i conversem una estona que, segons el cronometre dura entre deu i vint minuts, i segons la meva percepció temporal, segons mal comtats.

Estic desesperadament insegur per tot aquest afer que m'ha robat el descans nocturn i la paciència diurna. Temo que s'hagi alliberat el meu poder i sigui lliure de manipular les existències perfectament sincronitzades de qualsevol ser que tingui una concepció establerta del temps.

Jo per la meva banda seguiré intentant controlar l'incontrolable, però no asseguro res...