Record

La suau brisa juga amb els nostres cabells removent els somnis relatats per les nostres mirades. Fa sol, és un bon dia perquè les nostres ànimes parlin i s'expliquin missatges que només elles poden entendre, perquè estableixin els lligams que perduraran per sempre. Estem asseguts un al davant de l'altre amb un dels genolls flexionat perquè hi reposi l'esquena de l'altre.

Les gavines criden a les barques de pesca mentre arriben al port reclamant menjar. Olor intens i característic dels ports de pescadors. Gats que vénen i van miolant una carícia que fa temps que no reben, miolant menjar al costat de les barques. La pintura del far mostra el desgast que ha patit al llarg dels anys. Les ones es parteixen en mil gotes que refresquen els nostres cors quan s'estavellen contra les roques.

Ens mirem als ulls i somriem. No calen paraules. Deixem que parlin les mirades. T'aparto els cabells que el vent capritxós a intercedit en la nostra conversa. Suau. Lentament. Com si no volgués trencar aquell moment però no pogués reprimir les ganes de sentir el teu contacte. Com si fossis una figura de cristall que em fes por trencar. Com si no cregués que algú com tu pogués existir i em fes por esvair el somni.

Instintivament els meus dits repassen el teu rostre. L'acaricio lleument estudiant la perfecció d'aquella obra perfecta. Tu somrius i em mires dolçament amb els ulls mig aclucats. Dibuixo el contorn dels teus llavis. M'encanten els clotets de felicitat. Les arrugues dels ulls. Tot…

Acosto el rostre i et veso mentre tanco els ulls dirigint tots els meus sentits en el contacte dels nostres llavis. Lent, intents, dolç, suau. Dura una eternitat insuficient. Una complicitat acompanya el somriure posterior mentre els nostres caps no es volen separar. Ens abracem. Ens fonem en un de sol. Restem parlant en silenci mentre observem el mar. Mentre somiem que estem tota la vida somiant. Sense voler despertar. Sense voler que aquell moment etern s'acabi…

T'estimo petita…molt…