Temps suspès

És difícil expressar de manera tan neta i bella el que dius en aquest poema. Les coses esencials sovint se'ns escapen i en aquesta fugida se'ns torna la vida boirosa i fràgil.
Duc una tarda dispersa i feixuga avui i llegir el teu somriure ha reeixamplat el somriure dels meus llavis. Gràcies!

bell i clar, els petits detalls de la vida a vegades passen de llarg per culpa dels grans detalls de la vida, a vegades tan poc nostres i que finalment, alguns, se'ls han fet seus...el retorn a l'essència o el no oblidar mai aquella botelleta plena de nosaltres és el camí individual de cadascú, que si tots els mimessim segurament ens entendriem molt millor...boniques paraules, suaus però clares...tens un nou seguidor en el teu blog, jo mateix.
Alex

La felicitat i la senzillesa, a vegades van de la mà. El teu poema, magnífic, encomana aquesta sensació de benestar. Fa una estona estava llegint un llibre recolzat en les cames de la meva dona mentre cosia. Això també era felicitat. Però és que a més, el teu estil clar, com si parlessis, m'ha encantat. Continuaré llegint-te i assaborint trossets de vida. Una abraçada.

Aleix

sentir la felicitat.
El temps no para mai,
i les paraules sempre parlen.
Bon escrit.
Força i endavant!!