Quan em preguntes com és que et miro...

Un relat de: Elia Lia
Quan em preguntes com és que et miro....

Em preguntes com és que et miro, quan els meus ulls descansen sobre els teus, més enllà del temps raonable. Em preguntes com és que et miro, quan entro en contacte amb allò profund que esbrino, summergint-me entre les aigües clares de les teves pupil.les dilatades. Em podria capbussar, nedar, "fer el mort" i fins i tot ofergar-me...en aquesta aigua calma que em balanceja...entro i surto com una sirena inexperta que neda feliç per paranys desconeguts.

Em preguntes com és que et miro, quan els meus ulls descansen sobre el teu somriure, iluminant el teu rostre i perfilant una breu rialla que s'escola i m'arriba al centre. Els teus ulls s'obren i el teu rostre s'espandeix i m'acarona...llavors ets tot llavis que dessitjo menjar, incapaç de possar límit, incapaç de dir prou...i quedar-me enganxada, penjada de la teva boca fins que esdevingui la necessitat de dir-te alguna cosa.

Em preguntes com és que et miro, quan els meus ulls descansen sobre el teu cos, llarg, infinit, dur com les pedres, però calent, inquiet, palpitant...que es belluga graciós i elegant, quan s'atansa, quan se'n va, quan m'abraça, quan ens fem una bola, quan respires i gemegues, quan et dorms...

Em preguntes com és que et miro quan els meus ulls descansen sobre les teves mans, quan et toques la barba, quan les mous al parlar, quan et fas una cua, quan em toques i quan em masturbes. Quan em sostens el clatell, quan m'extrenys cap a tu, quan m'agafes el malucs, les natjes, la cara...quan descansen sobre la meva esquena, quan els teus dits rellisquen sobre la meva pell ....tot el meu cos tremola llavors, tremola com una fulla petita, indefensa, que s'abandona i s'arrisca a ser emportada ben lluny per un vent incontrolable.

Mirar-te és sentir-te, és gaudir de les emocions que esdevenen, és estar i fer-te present, gaudir del moment, és ser conscient del regal de les petites coses, és assaborir la bellessa... és sentir-me aprop de la vida i conscient de la fugacitat del temps. Mirar-te és voler parar el temps, retenir el moment, dil.latar l'experiència. Mirar-te és endevinar qui sóc i qui ets.

Comentaris

  • tota la raó Tyb[Ofensiu]
    Elia Lia | 23-01-2015

    És cert Tyb...crec que em vaig precipitar al publicar-ho...tenia problemes amb el corrector...és cert, amb faltes perd molt i fa mal a la vista...crec que l'esborraré i el tornaré a pujar...gràcies per l'apunt!

  • Poètic[Ofensiu]
    touchyourbottom | 23-01-2015

    I és així, així és com es viu molt de debò aquest 'estar' junts. I, més raó, tant de bo es pogués 'dilatar'. I, no obstant, és el moment present, després és record, memòria i el que quedi al cervell, però sobretot al cor.
    Ortogràficament, t'hi he trobat unes quantes errades. Algunes de posar dues esses en comptes d'una, el 'ofergar-me' que hauria de ser 'ofegar-me', etcètera. Només t'ho dic perquè, sense elles, el relat guanya, un guanyar visual, sí, però important.

    tyb