Temps aturat

Un relat de: ROSASP

Resta immòbil el temps
quan tu m'abraces i tot esdevé
ara mateix.

Amb els teus ulls tan dolços
quan em miren directament al cor
i les teves mans que em dibuixen.

No ens prometem res,
no tenim la solució als dubtes,
res sabem segur,
només que el temps s'ha aturat.

No cal horitzó ni música,
ni un cel ple d'estels,
ni dir-nos que som l'un per l'altre,
ni jurar trobar-nos a l'eternitat.

Sé que ara és únic
i això no és casual,
que els nostres camins
avui s'han trobat.

Que el temps resta immòbil,
almenys m'ho ha semblat.

Comentaris

  • Un vell somni[Ofensiu]
    brumari | 05-12-2004 | Valoració: 10

    Aturar el temps, un vell somni de tots els poetes.
    Recordes les paraules de Maragall al Cant Espiritual?

    "...jo que voldria aturar tants moments de cada dia per fer-los eterns a dintre del meu cor!"

    A dintre del teu cor es va aturar el temps del teu bell poema.
    I això és el que compta.
    L'enhorabona!

    Brumari

  • GRÀCIES[Ofensiu]
    ROSASP | 04-12-2004

    Pel teu comentari.

    Encara que només uns instants tinguis aquesta sensació, crec que ja val la pena.
    El temps que atures és el del teu propi somni,
    i als somnis tot és possible...

  • Aturar el temps![Ofensiu]
    Llibre | 04-12-2004

    Quin bell somni! Tant de bo alguna que altra vegada ho poguéssim fer!

    Però és cert: hi ha moments en què tens la sensació que tot al teu voltant s'ha aturat, que t'has convertit en el centre de l'univers i que res no succeirà fins que tu no ho inicïis de nou i posis en marxa la roda del temps.

    Són moments en què no calen paraules, ni preguntes, ni respostes, ni promeses, perquè per ells mateixos ja estàs vivint i aprenent. Només quan acaba t'adones... :

    ""Que el temps resta immòbil,
    almenys m'ho ha semblat.""

    Tot just un miratge? Potser no.

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

644606 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")