Tempesta paraula

Un relat de: Bruna Bas

V
Tu no te'n vas
del meu rizoma paraula, del meu roure paraula,
de la meva expectació per la tempesta, d'aquesta lletosa
llum en l'imminent, en la tempesta, paraula, olor
penetrat, sexe marcat, pronunciat perquè
tu
no
te'n
vas,

la meva paraula ho vol, la meva influència sobre exquisides
curvatures de flames, i desvelar-se, inclinar-se
amb una mà a la teva absència, ficar la mà dins l'aigua
de baptisme de sexe, vi sexuat, transcrit,
¿a que t'agrada la meva paraula:
ansiosa?
Porque mi amor te tiene, diu Alberti, jo el crido
perquè la meva paraula no et permet cap altra angostura
que la meva abraçada,
i saps anar-te'n però no te'n vas
perquè la meva paraula apaivaga, endureix i anisa
la fruita de tocar-te.

La meva paraula et té, jo paraula, jo rizoma
transformada en veu feliç, dramàtica i sense pes.

És un encanteri perquè la meva paraula, perquè

tempesta

ja
sóc
allò
que
desitjo

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bruna Bas

Bruna Bas

15 Relats

11 Comentaris

13412 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.
Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.

Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.

Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!