El dialecte de la lleugeresa

.VI
L'aire es mou entre les fulles de l'arbre del paradís.

Què dens el seu perfum per portar sortilegis,
per recobrar el gest de qui sap dir:
prepara la pell per la visita

Tallo una rama petita i parpellegen les flors. Què dens
el dialecte de la lleugeresa.

I camino fins el pont del riu, fins la dolçor
d'una dona que diu adéu a la medina;

fregant l'aigua de la seva mort esdevé falcilla
sense memòria

mullant els seus braços en les dents de la mort puja
sense maleficis a l'Alficén amb una cançó
de les alquimistes doriverdes

Allà, en el lloc on tu, Zaynab, on
tu, suïcida princesa d'ombra,
tu, dona o volada sense crebant,

tiro la rama petita al riu i pronuncio: remuntat, aigües,

aparto el silenci amb la mà i pronuncio fort:
pugeu fins a ell, internes corrents.

Sé que existeixen
perquè he estat l'ofegada, la bressolada per les algues
i torno de la mort com vull i com
beso.
Pugeu fins a ell, corrents, amb el meu encís, aneu
a la seva galta sense aroma, aneu
i acaroneu-lo

Astuta en aquest excés de perfum i tan ingènua
t'he trobat.