Flors en un got de cristall

Un relat de: Bruna Bas

Petites teixidores viuen
en els narcisos. No les veig
però les sento murmurar
amb el verí.

¿Com puc
deixar de mirar-te?
¿A qui somrius
en aquest gest calmat (teu)
que no em correspon?

Filen,
llisquen fins a les roses
espesses, excessives, corbades,
ordeixen
per tornar-me de cristall

No posseeixo secrets, llaços
misteriosos, ni mossegades
encobertes

Petites teixidores uneixen
els mels meus dits fins a la fatiga,

viuen en la flor de les meves espatlles
obren la corol·la, eliminen
enigmes
em corben, desprenen pètals,
em cacen als teus ulls

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bruna Bas

Bruna Bas

15 Relats

11 Comentaris

13461 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.
Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.

Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.

Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!