silenci de fusta

Un relat de: Bruna Bas

.
III
No em crec el teu silenci de fusta
per això obro els meus sentits per tu

Parlo
i la nitidesa de l'albada em contesta
i l'interval de treva abans de la por
i maig que vol ser cadernera o nens...
A vegades els confonc -sabies que hi ha caderneres en els llorers del jardí i nens que volen
mirant-me?

I l'olor verd de la tinta i el tacte
per les roses- he d'educar-me en la de_
licadesa.

És el vent, el mar, dofins dels arbres,
i la meva llum,
somriu a la ciutat...

Guaita, si fins i tot el teu silenci em respon.

Comentaris

  • escoltar[Ofensiu]
    jaumesb | 30-06-2008 | Valoració: 10

    el silenci

    veure
    a ulls clucs


    viure
    la poesia




    saber trobar
    tot el que a la poesia
    se li escapa


    tot
    el que és ella en esència

l´Autor

Foto de perfil de Bruna Bas

Bruna Bas

15 Relats

11 Comentaris

13487 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.
Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.

Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.

Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!