Cercador
Magnetita blava
Un relat de: Bruna BasVII
Ara he recopilat tot el que he sabut i oblidava,
un do de llengües
transmès de misteri a misteri
femení
una gràcia
per convertir el granet d'or
d'invisible tendresa.
Sé com cuinar, sóc llesta,
i sóc la que galopa sense muntura
en el cavall
del deliri,
sóc llesta i bella, antiga i adorada.
Em colpejaren però comprengué
que la fusta del la por és una ferida
que retorna a la seva fletxa,
em van violar
y abans de morir vaig lliurar els fills
del turment als monstres
i els convertí en cendres.
Sóc llesta,
sé cuinar
y puc fer que giri el teu mirar
de magnetita blava
quan ric.
Me'n ric i sóc tan llesta
que endevino el teu nom verdader...
El vaig sil·labejant amb vainilla,
el condimento en mi
i et fas comestible i jo et menjo
l´Autor
15 Relats
11 Comentaris
13417 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.
Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.
Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!