Tardor a Mataró

He de dir que amb aquest microrrelat he encetat una sèrie que es titula Solos de trompeta, en què un text està sempre vinculat a una melodia d'aquest instrument. La segona entrega arribarà aviat, mentre en preparo un altre de llarg, aliè a aquesta sèrie.

Un molt bon relat, descrit amb cura i detalls. M’agrada el teu estil, t’aniré llegint.
Una abraçada

Torno a passar per aquí, tal com et vaig dir que faria, i trobo avui un relat encara més breu, i més personal que el primer que et vaig llegir.
Però, com aquell, ben expressiu.

Fidelíssim al títol que el presenta, aquest retrat de l’estació a una ciutat molt concreta està dotat
d’una olor pròpia ( mmm. la terra mullada! ),
de volum ( de plantes fosques dins la foscor, de promeses boletaires, de cossos coberts de plomes, de cossos coberts de roba, de cossos mig despullats, d’edificis i lletres ),
de textura ( de carícies càlides, de vidres freds, de tardor omnipresent ), d
e color ( matissat, si, però color ) malgrat la fosca...
i de so ( ah, aquella trompeta! ).
Saps què? Per diferents raons, m’ha recordat un poema meu titulat Nàufrags ( si et ve gust descobrir-ho, pots clicar damunt les lletres en color i t’ho trobaràs davant! I si t’ho mires, descobriràs de seguida perquè t’ho dic, això )
M’agrada trobar coincidències entre els nostres textos, ja que aquestes ens permeten apropar-nos, ni que sigui virtualment i literària, malgrat la distància real que existeix entre pantalla i pantalla. No creus?

Continuaré llegint-te, ja ho crec.

Avui t’envio una abraçada de les que apropen,
Unaquimera

Fantàstic! Has dibuixat un tros de Mataró amb colors pastel que atrapen. Tots els que hem viscut o treballat a la capital del Maresme t'ho agraïm. Tens una prosa fantàstica, plena de detalls, de revolts clars i frescos que acosten molt el lector al paper. Noms, cognoms, carrers, bars, cançons i altres animalons amb vida pròpia. Breu però intens. Una abraçada.

Aleix

Gràcies Joan, sóc nou a relatsencatala.cat i tot just estic penjant alguns relats que també publico al meu bloc.

Jo ja he llegit algunes coses teves, m'agraden i et vaig seguint. 'Somnis eròtics' m'ha agradat molt!

I és clar que sí. Visca Mataró!

has fet una imatge plena de detalls que reflexen la tardor humana...
ei, n'alegro de conèixer un altre relataire mataroní !!

una abraçada i fins aviat. Visca mataró !
joan

Sort d'en Miles... i sort de les paraules.