El meu carrer i tu (De la sèrie Solos de trompeta - 3)

Bourbon Street Parade - Wynton Marsalis

Avui fa un sol radiant i tot el carrer bull de vida i moviment i, com qui no vol la cosa, aquest dinamisme s'encomana als habitants del camí Ral. Els gitanets del carrer Thos i Codina, que caminen, alegres, cap a l'Església Evangèlica de sota la ràdio, anuncien el seu pas amb crits i rialles, amb estrèpit, com fan habitualment. Darrere el vidre, una dependenta de la Perruqueria Llatina acaba de perfilar-li el cabell a un noi mulat amb rinxolets que somriu i parla amb l'altra dependenta, asseguda davant d'ell. Per la porta del costat ha sortit una noia jove, esbelta i amb cara d'estar pensant en els seus problemes. Porta lligat darrere d'ella un dàlmata, que desseguida pren la iniciativa i cerca l'arbre adient per deixar-se anar dels seus, de problemes.

El sol apreta i l'advocada camina depressa cap als jutajts de la plaça de Tomás y Valiente, penjada del seu maletí i pensant en l'estratègia de defensa del seu client. Quin merder que té al cap! Un grapat de persones entren i surten per la porta de l'edifici d'Hisenda, preocupats o amb cara de pomes agres. Ja se sap, gratar-se la butxaca no agrada ningú... L'advocada no veu res i una mica més i s'emporta per davant un jubilat que surt de la benzinera amb tres barres de pa. Segur que la dependenta li ha preguntat: "Baguet o rústica?" Això de comprar pa rústic en una benzinera és una contradicció que no acabo d'assimilar.

A la vorera de la perruqueria, el noi hípermusculat de la botiga de nutrició esportiva canvia el tiquet de la zona blava del seu cotxe. Ho fa automàticament, un gest que repetirà diverses vegades al llarg del dia... Més cap a la plaça d'Alexander Fleming (que no és una plaça sinó una cruïlla de rondes), la terrassa del bar de la Pilar, amb dos homes que prenen un cafè i fumen cigarrets amb cara de crisi, la terrassa de la Nona, amb dos homes més que fumen i prenen cafè amb cara de crisi, i la crisi, que es pren un cafè i se'n fum de tots nosaltres. I la terrassa del Mundial, plena d'homes i dones, de nois i noies, amb entrepans, cerveses i cafès, picades i vermuts, cambreres i cabrers i la música d'ambient d'un tal Melendi, que compenso escoltant Wynton Marsalis des del balcó.

I tu, que surts del meu portal movent els malucs a l'abric del sol, i fas un cop de cap per retirar-te el cabell de la cara, i afrontes la vorera vermella amb seguretat, amb passes fermes i fas callar el camí Ral amb el so dels teus talons. I el camí Ral calla i s'atura. Fins que tombes carrer Iluro amunt i el món reprèn la rutina habitual. A la cantonada, l'inspector d'Hisenda et mira el cul i encèn un cigarret. I tot continua en moviment...