Tardes de pa, vi i sucre

Un relat de: TITÀNIA

Fa uns dies vaig anar a una fira medieval, m'encanten aquest tipus de fires perquè és com fer un viatge en el túnel del temps, i aparèixer en una altra època plena d'olors, espècies, coses diferents, allunyades del progrés habitual. Indumentàries curioses, demostracions, actuacions...

Entre la multitud que s'arreplegava entorn del vol d'uns falcons vaig descobrir una petita entrada que reproduïa una taverna de l'època on hi havia un cartell que oferia menjars tant curiosos i entranyables com el pa, vi i sucre. Els records d'aquelles tardes de dissabte van tornar a flor de pell; el meu avi era la cuina i tallava una barra de pa acabada de fer, encara era calenta, distribuïa les llesques acuradament en un plat, hi decantar unes generoses gotes de vi a granel, que comprava a la bodega de la cantonada, i finalment les espolvorir amb unes cullerades de sucre.

Asseguts a la taula, i amagats de la resta del món, com qui fa una malifeta i la gaudeix, assaboríem aquelles llesques dolces amb un regust picant que sacsejava el paladar. Unes tardes plenes d'innocència quotidiana i la complicitat de compartir una vianda especial amb un ingredient diferent que aleshores ja em fascinava; la tonalitat dels seus colors, tota una gamma de rojos com els que feia servir per dibuixar, una olor penetrant a terres llunyanes que mai havia vist, però imaginava, i un gust que em despertava els sentits. El plaer adult per mi era el vi i no pas la xocolata com diu la publicitat.

Durant uns breus instants de temps, en aquella fira, vaig tornar a tenir set anys i vaig poder gaudir de la innocència (perduda) de la vida.

Comentaris

  • Quines tardes, aquelles![Ofensiu]
    llamp! | 24-04-2008 | Valoració: 10

    I pensar que hem anat canviant i ara, d'adults no tenim en compte les grans tradicions dels nostres avis, almenys tant com abans.

    És bonic veure com en aquestes fires medievals es pot sentir un com a casa, pq hi ha molts fets que ens transporten a èpoques en les que la vida era més senzilla i amb poc ens conformavem.

    Recordo aquella cançó tant bonica dels PETS anomenada " Pantalons curts i els genolls pelats " (del disc "Brut Natural"), en aquesta cançó es parla del pa amb vi i sucre.

    Records del llampec.

l´Autor

Foto de perfil de TITÀNIA

TITÀNIA

112 Relats

149 Comentaris

82207 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
"Tots tenim un artista dins nostre, només hem de trobar la manera de deixar-lo sortir"

Sóc de la fornada del 73, Historiadora de l'Art i escriptora ocasional. Apassionada per la cultura en totes les seves expressions: l'art, la literatura, el cinema, el teatre.

Pseudònim: la Titània, personatge mitològic del "Somni d'una nit d'estiu" de W. Shakespeare, és la reina de les fades del bosc. Ambiciosa, enamoradissa i una mica llunàtica, li agrada estimar i que l'estimin.

Em podeu escriure a: eginec@gmail.com

I visitar el meu bloc: http://lembruix.blogspot.com

Ens llegim!