Tarda d'hivern

Finestra entelada amb cortina de llana,
tenyida de verd i una flor de grana.
Hivern que passa, tristesa que avança,
neguit del vent com el plor d'un nen.
Plou cada tarda, s'enfila l'aranya,
s'abriga l'àvia i s'arrapa la gata.
Reneix la vesprada, arriba la calma,
acluco els ulls i ja no sé res.
Tristesa que neix, felicitat que envelleix,
si em dones la mà, t'apropo la lluna.
Si em dones la mà, anem a la lluna.