Cercador

Llista categories

Tarda de diumenge

Un relat de: Josep Bonnín Segura

La feréstega tarda del diumenge ja ha arribat. A casa, tota sola, sense ganes de fer absolutament res i que arribi d'una puta vegada el dilluns dematí. A vegades desitjaria esborrar aquesta part de la setmana. Buida, inútil, plena de silencis i retrets. No em queda més remei que quedar-me tota sola amb mi mateixa. Això m'espaordeix. Em fa entrar calfreds quan després de dinar la sent arribar sigil·losa com cada diumenge. Sé que estarà allà, esperant-me amb les seves hores mortes plenes de nostàlgia i melangia. Podria intentar telefonar a algú, però tots els meus amics i amigues, tenen la vida muntada. I jo, aficada dins el sofà, ben igual que si m'intentés devorar, em barallo amb el comandament a distancia de la televisió, l'apret cruelment, fent un zàping absurd, sense adonar-me de res.
No puc llegir, em desconcentro molt fàcilment i el meu cap se'n va cap a uns records que ja no sé si em fan bé o em fan mal. Ploraria si tingués esma per fer-ho i no en tinc.
Encenc l'ordinador, mir els Fòrum, faig una mica l'aguaitadisa, sense tenir cor de xerrar, sense voler. Que dir?. Què contar d'aquest diumenge que em fa sentir aixafada ?
Al manco el dematí, ha passat més de pressa. Un bon esmorzar. Després una dutxa relaxant i sense cap tipus de presa, no com els altres dies de la setmana. Sortir al carrer i veure la llum del sol. Arribar a comprar el diari i seure'm en el parc gaudint dels tebis raig de sol, mentre vaig fullejant, sense massa interès, el que va passà el dia anterior.
Una volta, sense pressa, contemplant com quasi tot ha florit i adonant-me que ha arribat una primavera esponerosa, però sense alegria. Cansada, arribar a casa. Ningú que et digui: Ja has arribat?. Ningú, ningú, ningú....
La soledat del diumenge a la tarda és ofegadora. Crec que té vida pròpia i s'alimenta de la meva. Demano que enfosqueixi aviat. Però no, ara els dies son més llargs, hi ha llum fins a les vuit o les vuit i mitja. Saps que al carrer hi ha vida. I tu, t'estàs consumint poc a poc.
Res et forma aquí. Deuries de prendre una decisió dràstica. Vendre-ho tot. Ficar quatre pertinences que et cabessin dins una maleta i una bossa. I desaparèixer. Cap on?. Qui ho sap?. Cap a un altre poble, un altre país, un altre continent. I que més donaria. Qui fuig se'n du amb ell els seus problemes. Venen incrustats en el cor i en la pell. No serveix de res. De totes maneres,et trobessis on et trobessis , les tardes dels diumenges serien iguals de pudentes. Per tant, ni em moc. Desitjaria que el sofà obris una gran boca i m'engolís sencera. Caure així dins d'un gran pou d'oblit, sense dolor, sense aquest dolor de l'ànima contra el que no existeixen ni bàlsams ni calmants.
Mentre he escrit tot això, s'ha fet l'hora de sopar. No tinc massa gana. Vaig fins la gelera i em menjo un tros de pastís que ha sobrat d'avui mig dia. Me'n vaig cap a la meva cambra i decideix no llegir, total, perquè?. Si demà vespre hauré de repetir les mateixes pàgines perquè no me n'hauré adonat de res.
Aixec els llençols, una mica freds, m'afic al llit, tanc la llum de la làmpada de nit i tanco els ulls amb força, amb pressió, ben igual que si fos una ordre de que vull dormir.
Son les set. Ha sonat el despertador. Arreplec com puc les sabatilles. El primer pensament que em ve al cap, és que encara manca una setmana per la propera tarda del diumenge. Somric per a mi mateixa. Al manco avui, tinc una mica més d'esperança. És dilluns.

Comentaris

Afegir comentari

Alguna cosa[Ofensiu]
RATUIX | 12-07-2007 | Valoració: 9
tenen els diumenges a la tarda de melangiós que creen un estat d'ànim especial (A casa en diem "la dominguitis").
El teu relat ho recull perfectament, amb un simbolisme quasibé vital, barreja d'esperança i pèrdua cícliques.
Molt bo.
Diumenge, dilluns![Ofensiu]
Unaquimera | 22-05-2006 | Valoració: 10
El teu relat sembla parlar del temps... però em sembla que en realitat tracta de la soledat: no són les hores les que pesen, sinó el "ningú, ningú, ...", veritat? I aquesta sensació viu dins nostre: la resta dels dies o per unes hores la podem amagar a dins, entre papers o presses a la feina, treure-la a passejar o deixar-la adormir-se al sofà, però hi és allà... no podem obviar-la ni deixar-la enrere: "Qui fuig se'n du amb ell els seus problemes. Venen incrustats en el cor i en la pell." Aquesta frase és com una sentència per a la protagonista del relat, un text trist però atractiu, descriptiu amb escenes molt ben emmarcades.

Fa poques hores, érem en diumenge a la tarda... i saps que vaig fer? Després de prendre el sol, passejar mirant el mar, conversar amb els amics una bona estona i assaborir unes cerveses ben fredes, vaig arribar a casa, vaig obrir el correu i vaig llegir el teu missatge ARTICLE NOMBRE CENT, així que tot plegat va ser una bona tarda de diumenge, gens feréstega. I avui ja és dilluns i et comento i espero saber de tu...
Una abraçada esperançada!
Una quimera
Vaja...[Ofensiu]
Ze Pequeño | 15-05-2006 | Valoració: 10
Ara veig el meu poema una mica absurd.....

He vingut directe a cercar aquest relat després d'haver llegit el teu comentari. I què puc dir? Una vegada una bona amiga meva em va dir que "les tardes de diumenge són decadents". Llegint el teu relat se'm repetien aquestes paraules.

Quin relat més preciós. Habitualment m'acostumen a agradar més els escrits tristos, melancòlics, i aquest teu s'emporta un dels primers premis! No podria destacar una sola frase, perquè hauria de destacar tot el relat en sí.

"Crec que té vida pròpia i s'alimenta de la meva"

M'agrada moltíssim aquesta frase. És tan clara... Com la tarda va avançant lentament i feixuga mentre nosaltres cada vegada ens sentim més pesats, més sense esma. Com si realment els minuts i les hores que passen ens estiguessin xuclant l'energia.

Veig un relat ple d'imatges molt descriptives, de seguida he pogut fer-me una idea molt clara del que explicaves, em veia a mi mateixa reflectida a cada mot. M'hagués agradat que fos més llarg! De debó, se m'ha fet curt. Potser, i no deixa de ser la meva opinió subjectiva, les imatges passen massa ràpid. Crec que és un relat que podria donar més de sí, profunditzant en els sentiments de la protagonista.

De totes maneres, ja dic, he trobat un relat preciós que m'emporto cap els meus preferits, per quan no tingui res per llegir. Potser qualsevol tarda de diumenge...

Una abraçada barcelonina i un barret per tu, ple d'amenes tardes de dissabte!

Salz.
mai és tard![Ofensiu]
helena | 14-05-2006 | Valoració: 10

Podem canviar el rumb de la nostra vida.
Mai és tard per intentar reptes nous i descobrir
noves meravelles.

Un petonàs!

Molt bonic el relat, amb regust de tristesa,
però aixó, és part d'aquest joc entremaliat que es diu: vida.

mariona

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

539832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.

r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.

Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >