Tarda de diumenge, desig fresc

Aire fresc que envolta els nostres cossos ardents. Els teus llavis ressegueixen el meu cos en una besada humida i sensual que contrasta amb el sol que il·lumina la gespa.
Els nostres cossos s'han convertit en un de sol unit pel desig i l'amor.
És clar que ens estimem i ens desitgem. La teva veu, el teu alè calent em fan vibrar. Vull sentir-te. Amor.
Tanco els ulls i m'envaeix el desig de tornar a sentir les teves moxaines en la meva pell, les teves paraules en el meu cervell...
En la foscor de la cambra et veig i et desitjo i demano en silenci que tornin les teves mans, el teu alè, el bell murmuri. El meu cos enyora blincar-se amb tendresa i sentir el fregadís del teu cos.
Va caient la tarda. El silenci i la quietud permeten sentir el llunyà cant dels ocells. Placidesa del descans i del desig. Comencen a encendre's els primers llums a les cases. Nosaltres romanem en una foscor càlida.
Et noto somnolent i et beso llargament. Les corbes de desig es renoven i el nostre amor torna a humitejar-se fins el tombant de la nit.