Tan sols paraules

Un relat de: Endevina'm

Són poemes?
O són pensaments?

Són potser...
tan sols paraules.

En llegir-les, tu les captures
en un instant de solitud,
són mots regalats
que ens han marxat
dels dits fugissers.

En l'assossec dels vostres ulls
són acollits,
d'una revolada silent,
més enllà de la mirada
i la vostra acceptació.

Que cada un per a ell mateix
en faci la lectura i n'atorgui
la seva comprensió,
sense alçar la veu, si no li cal.

De ben endins,
cap més endins encara.

I que la lectura ens faci profit.




Octubre 2021

Comentaris

  • Conversa de paraules. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-10-2021 | Valoració: 10


    A mi m'ha fet de profit, les teves paraules. Un poema amb conversa, que ressalta el sentit de dir i d'escoltar llegint a la vegada.
    Molt interessants les teves paraules.
    Salutacions.

  • Generositat[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 27-10-2021

    Entenc que amb el teu comentari al meu poema Paraules et refereixes a aquest poema teu.

    Ben cert que hem establert un diàleg enriquidor de la nostra percepció de la paraula i de la necessitat d'expressar amb ella allò que ens viu per dins.
    I m'agrada molt aquesta idea de generositat que implica el fet de compartir les paraules amb altres: "de ben endins, cap ben endins encara", com tu dius.

    Gaudeixo les teves i les guardo com a petits regals!

  • Paraules[Ofensiu]
    Prou bé | 21-10-2021

    Les paraules són una riquesa per a qui les diu, O les escriu, i per a qui les escolta, O les llegeix.
    Surten de dins i penetren endins...sempre!
    Com elaborem el seu sentit és cosa de cadescú i depèn de tants factors...
    Sempre he agraït una conversa i molt especialment una lectura. Així que gràcies per aquest bell poema!
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

63 Relats

264 Comentaris

43620 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni