t'acostes...

Un relat de: silvia_peratallada

Has vingut a buscar-me
i com aquell que ve a fer un mai
t'has acostat a mi
deixant la porta oberta
sense poder escapar l'oblit.

T'acostes i em vas desfent
la trena que duc al cabell
i t'acostes
cap al meu coll
i t'acostes
cap al meu pit
i ara et sento tant aprop
que no puc pensar
ni en el bé ni en el mal
i em deixo portar
i et segueixes acostant.

Comentaris

  • abandó[Ofensiu]
    ANEROL | 13-07-2007 | Valoració: 10

    a un volgut i agradable acostament

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582515 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com